Fòrum Grama i la Biblioteca Salvador Cabré de Singuerlín enceten el cicle Converses a Santa Coloma reflexionant sobre la identitat de la ciutat.
La memòria històrica és subjectiva, en tant que és la suma dels records individuals, i àmplia, ja que no es limita a fets viscuts que cada persona transmet de generació en generació fins a configurar l’ideari col•lectiu, sinó que són també les fites històriques i el patrimoni arquitectònic i natural d’un territori. Aquestes són algunes de les reflexions que es van poder sentir durant la primera trobada de les Converses a Santa Coloma, un cicle destinat a un públic reduït que organitza l’entitat Fòrum-Grama i la Biblioteca de Singuerlín – Salvador Cabré, amb la intenció de generar pensament al voltant de temes d’interès, sempre amb un enfocament local.
El director del Museu Torre Balldovina, Ramón Sagués i el periodista i escriptor Jaume P. Sayrach van ser els dos primers convidats del cicle de converses, que va moderar la regidora d’ICV-EUiA Alexandra Sevilla i que va encetar demanant una definició del concepte. “La memòria històrica és el record col•lectiu d’uns fets”, va apuntar Sagués per després matisar que és diferent per cada persona – “no tots recordem de la mateixa manera”-, un argument compartit per Sayrach. “La memòria històrica no és el mateix que una maleta de fets, que són com fòssils morts. La construeix la vida”. Per tant, és subjectiva i un element “interpretable” -en paraules de Sayrach- que s’utilitza com a instrument polític, en funció dels objectius de qui la vol fer servir. “És bel•ligerant, serveix per construir i destruir”, va dir, just abans de defensar que mai ha de ser parcial, en referència al que s’està fent des del col•lectiu per la Recuperació de la Memòria Històrica de la guerra civil i els crims del franquisme, al seu parer procés que està tutelat pel bàndol dels vençuts. La reflexió va aixecar discussió i des del públic es va defensar que l’esquerra se l’ha fet seva després de dècades silenciada.
I la de Santa Coloma, està construïda? Per Sayrach la memòria històrica de Santa Coloma és “pobríssima”, tenint en compte que la ciutat no edita cap revista independent, que existeixen molt pocs llibres d’història local i que cada vegada queden menys grups o entitats que generin pensament més enllà del discurs oficial. Per ell, ni tan sols l’escut contribueix a crear aquesta identitat que en altres municipis forma part de memòria col•lectiva ja que “està ple de defectes”. Sagués va defugir més d’aquest argument i va defensar la quantitat de suports dels quals disposa la ciutat per contribuir a difondre la història local –exposicions, llibres, visites d’escolars a les instal•lacions- però va admetre que fallen, ja que no acaben d’atraure gaire públic. A tall d’exemple va apuntar que, des de fa un any i mig en què es va posar en marxa l’audioguia per la ciutat (un servei interactiu per conèixer el patrimoni de Santa Coloma) cap persona a títol individual l’ha sol•licitat.
Aquest punt va servir per consensuar la llista de fets i personatges que formen part de la memòria col•lectiva dels colomencs - el llegat escrit, el testimoni oral, Josep Maria de Sagarra, la muntanya, el riu, el poblat iber, les lluites veïnals, el valor patrimonial, la immigració...- així com definir una línia de treball de futur: més mecanismes i millors per difondre-la.
Converses a Santa Coloma recull l’esperit dels Debats que es van organitzar temps enrere i es convocarà un cop el mes per debatre sobre temes d’interès.
Crec que en Jaume té bona part de raó. Tal com s'ha plantejat la recuperació de la memòria històrica, es tracta més aviat d'una visió especular de la forma en què va plantejar el franquisme la qüestió. Uns havien perdut (els rojos) i altres guanyat, i la presència històrica ( i el que és més greu, sovint física) dels primers havia de desaparèixer. Emparant-se en aquest fet innegable, sembla ara que calgui parlar dels primers (fins i tot amb una certa exaltació moral)i deixar de banda qualsevol anàlisi crítica del que va passar al "nostre bàndol", també. Com si quasevol reflexió crítica de forma àmplia i equànime sobre els fets fos com una mena de traïció als "nostres morts". Crec que no és així. És important, doncs, reconèixer el paper de víctimes, també, a les persones assassinades pels suposats "incontrolats" dels primers dies de la revolució, o als que van morir en mans de la polícia militar que controlaven els estalinistes del PSUC.
I a banda de les víctimes, també seria una bona ocasió per reflexionar, amb una certa distància històrica (i per aquest motiu amb menys passió) sobre temes importants: les discrepàncies internes en el bloc "republicà" (però, per contra, l'esforç que feren molta gent per adoptar actituds unitàries, com els anarquistes de la CNT que van acceptar ser consellers de la Generalitat i ministres del govern de la República, per exemple; l'escassa eficàcia de l'estrategia i la tàctica militar, inspirades, en bona part pels militars professionals lleials a la República (enfront d'un aparell militar franquista d'una gran eficàcia ofensiva, gràcies sobretot a l'aviació alemanya); tot i això, Madrid va resistir fins al final de la guerra (mentre que Barcelona va caure a la primera de canvi, en enfonsar-se el front de l'Ebre, després de perdre bous i esquelles a la batalla que es va desenvolupar a Cavalls i Pàndols); l'error de l'anticlericalisme abrandat... I tantes i tantes coses.
Respecte a la “memòria històrica” volia dir-vos que penso que n'hi han fets que mai es deuríen d'olvidar-se dins d'un calaix per què són ells els que han configurat el que són ara, seran ells els que ens conciliaran amb el present al donar-nos la posibilitat de corregir les errades i a la fí, ells, ens donaran l'empenta per què el passat ha estat l'adob per al dia d'avui. I,passat i present van justs de la mà i en un temps es trobaran.
Advoco per rescatar la memòria historica i exercitar-la al compartir-la en veu alta amb tot el respecte que es mereix, ja que com molt bé heu dit, no tots tenim la mateixa forma d'apreciar els fets, per això ès tant important compartir-la.
De vegades, em sorpren la selecció dels records que fan els nostres grans, atrapats en un passat llunyat. Això serà per l'instint de supervivència al detectar el subsconscient una decadència imminent? O pot ser per què no agrada gens ni mica la realitat present i es justifica amb la famosa frase qualsevol temps passat va ser millor?. (No sempre ha estat així) Bé, això us ho volia comptar per què ja he sentit més d'un cop que amb Franco es vivia millor. I, crec que hauríem de fer tots plegats un exercisi de memòria històrica, ara que es parla sovint en els medis de comunicació. No tant sols per fer justícia als homes sinó també per aconseguir una mica per aquestaciutat :Santa Coloma. I, en remetro a les paraules d'en Jaume quant diu que la seva història és pobríssima i cal difondra-la a cops de tant parlar, de tant escriura-la, de tant contrastar-la.
-N'hi ha que recordar una part antiga per estimar-la una mica més ja que aquesta ciutat va tenir un gran valor històric, com ja apunteu, per l'asentament del poblat ìber, per agradar-li ja en aquells temps als reis catòlics per al seu allotjament, per la seva situació i les seves qualitats climatològiques, referent en aquest últim cas, per als malats de tuberculosi (Hospital de l'Espírit Sant). Per la seva vegetació de vinyes, per la seva albereda i pel seu conrreu de cànem, per ser un dels pobles preferits per estiuejar pels barcelonins, per haver tingut una indústria florescent (fàbrica de cartrò, tèxtil, laboratoris, cervesa).
-Cal fer memòria d'altra part més recent quant l'emigració andaluça dels anys 60 va abraçar-la com a la seva terra promesa deixant enrrere els seus mals soms de misèria i tristò i, Santa Coloma, prenyada de tants fills, es va veure sense estructures per agafar-los i tot i així, tots plegats varen tenir força per reivindicar la dignitat d'una ciutat. Veus altes es van fer sentir i podem gaudir avui d'un ambulatori, d'un hospital, d'uns medis de transports amplis, d'una atenció social considerable, d'una bona biblioteca, d'espais verds i arbres, molst carrecs amb arbres que contribuixen, sin dubte, a l'estructura cultural d'una ciudad.
-Cal recordar que va ser una ciutat referent en la lluita clandestina que es va forjar per la democràcia que avui gaudim i que els capellans denominats “curas rojos” van ser els grans promotors d'una formació cultural i política en aquells moments claus i decisius en lluites i reividicacions pels drets fundamentals.
-És necesari recordar que abans de la democràcia, la llengua catalana va aglutinar als fills d'aquest emigrants i ja a Santa Coloma s'impartíen classes gratuïtes de català a l'antiga biblioteca i molts a l'exercir de pares han volgut que sigui la llengua materna i, passat i present es van retrobar.
-I, ara, quant una nova explosió d'emigració multicultural ha arribat en els moments que vivim de pèrdua de valors, corrupció i falta d'ètica moral, pot ser que els pensaments amb tants problemes d'estructures, d'integració, econòmics i de vegades de convivència, t'envoltin en la foscó i no et deixin veure cap sortida i arribi l'apatia i el descoratjament per lluitar per un espai millor, i no et deixi pensar en un futur de ciutat digna i a llavors, ja no seria just per a tota aquesta història que tenim i que reforçant-la, al millor, aconseguim estimular-la per a què ens dongui un altre cop forçes per guanyar i passat i present es tornim a trobar, per tant, encara està per fer la memòria històrica de Santa Coloma i dels seus colemencs.
Un dia a l'any -que resumeix la tasca de tot un curs a les escoles, en les famílies i en tota la ciutat- des de ja fa molts anys, el Casal del Mestre munta la Diada, perquè tota la ciutat se senti educadora. La festa de diumenge n'és un recordatori i una mostra del molt que es fa. I una invitació a treballar dia a dia, tots els dies de l'any.
En la festa moltes entitats de Santa Coloma s'hi fan presents. També són elements de la ciutat educadora, cada una des de la seva especificitat. I, com cada any, el Fòrum, també hi serà. Us convidem que passeu per la nostra paredeta: i que ens ajudeu a donar a conèixer Fòrum-Grama i a aconseguir-nos nous subscriptors. Diumenge serem a la plaça amb cartells, tríptics i butlletes de subscripció: esperant que els amics i amigues que encara no s'han fet socis, omplin la butlleta corresponent.
I ja ho sabeu: la diada acaba diumenge al migdia, però Fòrum-Grama no tanca, i us esperem sempre.
Carta als amics i amigues
Aviat farà 15 anys d'aquesta foto: acabàvem de fundar Fòrum-Grama, havíem publicat el primer número de la revista, que va durar 9 anys, i iniciàvem l'associació que arribà a comptar amb 300 socis. Per problemes de col·laboració i de suport econòmic vam haver de suspendre la publicació de la revista, però de seguida vam iniciar la web, que ara esteu veient.
Comptem amb la simpatia de molts amics i amigues. Hem promogut els Debats Santa Coloma. Hem editat 12 llibres. Hem iniciat els Quaderns i les Converses a Santa Coloma...
PERÒ ens falta col·laboració. Necessitem ajut econòmic per mantenir el mínim localet (de 12 metres quadrats), hem de pagar el lloguer de la web en la xarxa, i el nombre de socis no passa dels 30, tot i que les persones que visiten la web, o que prenen part en les nostres activitats són bastantes més.
Just perquè vivim en uns moments de crisi, ens atrevim a demanar el vostre ajut. En temps difícils cal, més que mai, posar-hi el coll. Per conèixer més el que fem i el nostre programa, cliqueu a la secció ARXIU COLUMBA. Si creieu que Fòrum-Grama val la pena, si no voleu que ens vegem obligats a plegar, si us il·lusiona sentir que formeu part del projecte del Fòrum, feu-vos-en socis.
Sant Jordi i Santa Coloma
Per sant Jordi tothom compra un llibre. Des de Fòrum-Grama us oferim els llibres que hem editat pensant en Santa Coloma. Tots són interessants. Vam començar amb un llibre sobre el Fondo (ja esgotat) i hem arribat al que fa 12, sobre les Oliveres.
Avui us recomanem que adquiriu el llibre SANTA COLOMA, ALS COMTATS CATALANS, abans que s’esgoti. Hi trobareu tot el que es pot saber sobre la noia que dóna nom a la nostra ciutat i a 10 poblacions catalanes que també es diuen SANTA COLOMA, i 30 de França més altres 30 d’Espanya.
Al llibre trobareu una descripció de totes aquestes poblacions, anècdotes curioses i interessants i la “ruta colomenca”, que us portarà a pobles d’una gran bellesa.
Llegint el llibre, estimareu molt més la nostra ciutat i creixerà el goig de sentir-vos colomencs.
Per Sant Jordi un llibre
Som a les portes de Sant Jordi. Tothom (així volem creure-ho) comprarà dos llibres: un per a ell i un altre per la persona que estima. O potser dos, o potser tres, o més. Us anunciem que Fòrum-Grama publicarà el llibre LES OLIVERES, SABOR A BARRIO, de Fernando (Ferran) Saro. Una apassionant explicació dels anys 1970-1980, que van convertir les Oliveres en un barri agradable i van crear un sentiment de veïnatge i complictat que, les persones que ho van viure, recorden com la millor època de la seva vida. Al llibre hi surten molts noms i un grapat d’entrevistes que faran que descobriu uns colomencs i colomenques entranyables. Autèntics herois del poble. No deixeu d’adquirir el llibre, del qual n’hem fet una edició limitada.
Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que edicions Fòrum-Grama porta editats 10 llibres i que aquest any en surten dos més. Volem dotar la ciutat d’un fons bibliogràfic important. Cap colomenc hauria de desaprofitar l’ocasió de fer, a casa seva, la biblioteca familiar de fons colomenc. Cap casa sense un test amb flors ni sense un prestatge amb llibres de Santa Coloma!
A la web, secció Edicions Fòrum-Grama, trobareu el llistat dels nostres llibres i un resum del seu contingut.
Que plogui!
Cal que plogui! Els Camps estan secs: necessiten aigua. La ciutat té un nivell cultural poc elevat: cal gent que pensi. S’escriu poc: per què no t’atreveixes? Les entitats les porta gent voluntària: van escasses de fons. Fòrum-Grama necessita el teu suport econòmic: si pensaves ajudar-nos, no et retardis! I que plogui, que plogui, perquè la collita sigui bona.
¿Ja ets subscriptor?
Des de fa un parell de mesos estem fent una doble campanya: una, aconseguir persones que escriguin a la web (ja en tenim una quinzena fixa), persones que muntin les Converses, persones que elaborin el butlletí... i altres coses que anireu veient; l'altra campanya és la recuperació dels antics subscriptors de la revista Fòrum-Grama i la conquista de nous socis. Necessitem una mica de diners per pagar el minúscul local, per poder matenir la web en el holding, per pagar la llum i l'aigua... i no diem el telèfon perquè ens servim del mòbil particular de cadascú de noslatres.
Com que no treballem per nosaltres ni a canvi d'un sou, ens atrevim a demanar-vos la subscripció (amb la quota de només 30 euros l'any). Amb la quota adquiriu el dret de sentir-vos promotors de la web, del Fòrum-Grama i de tot el que fem i farem.
La millor manera de fer que la crisis s'allunyi i no torni és canviar el món. En una petita escala és el que fa Fòrum-Grama.
Apa, doncs!
Darrers escrits
ÀGORA [tothom pot penjar-hi directamente el seu escrit] ●Miquel À.Pérez i Mirta Mimó: El món del pare (i de la mare) ●Robert Cama Dalmases: Pau a Sant Guim de la Plana ●Jaume P. Sayrach: Gràcies, Joan (vídeo d’Ordet) ●Paqui Arenas: Tiempo de memoria
CIUTAT i POLÍTICA (columnistes del Fòrum) ●Salva Redón: Santa Coloma, Ciutat de llibres ●Agustiina Rico: El coongrés socialista com a excusa ●Perico García: Valores de le escuela ●Isa Martínez.. La memòria històrica, encara per fer?
PENSAMENT i CULTURA (Llibres i Lectures) ●Jaume P. Sayrach: La llengua catalana, element cohesionador ●Joan Farré: Els gossos i els llops, d’Irene Némirowsky ●Jaume P. Sayrach: Jo confesso, de Jaume Cabré
ARXIU COLUMBA ●Redacció: L’estació de tren de Santa Coloma ●Redacció: Visita al poblat iber ●Jaume P. Sayrach: Agermanament de les Santes Colomes catalanes ●Jaume P. Sayrach : Xavier Valls, en el record
Comentaris
Memòria històrica. Estic amb en Jaume Sayrach
Crec que en Jaume té bona part de raó. Tal com s'ha plantejat la recuperació de la memòria històrica, es tracta més aviat d'una visió especular de la forma en què va plantejar el franquisme la qüestió. Uns havien perdut (els rojos) i altres guanyat, i la presència històrica ( i el que és més greu, sovint física) dels primers havia de desaparèixer. Emparant-se en aquest fet innegable, sembla ara que calgui parlar dels primers (fins i tot amb una certa exaltació moral)i deixar de banda qualsevol anàlisi crítica del que va passar al "nostre bàndol", també. Com si quasevol reflexió crítica de forma àmplia i equànime sobre els fets fos com una mena de traïció als "nostres morts". Crec que no és així. És important, doncs, reconèixer el paper de víctimes, també, a les persones assassinades pels suposats "incontrolats" dels primers dies de la revolució, o als que van morir en mans de la polícia militar que controlaven els estalinistes del PSUC.
I a banda de les víctimes, també seria una bona ocasió per reflexionar, amb una certa distància històrica (i per aquest motiu amb menys passió) sobre temes importants: les discrepàncies internes en el bloc "republicà" (però, per contra, l'esforç que feren molta gent per adoptar actituds unitàries, com els anarquistes de la CNT que van acceptar ser consellers de la Generalitat i ministres del govern de la República, per exemple; l'escassa eficàcia de l'estrategia i la tàctica militar, inspirades, en bona part pels militars professionals lleials a la República (enfront d'un aparell militar franquista d'una gran eficàcia ofensiva, gràcies sobretot a l'aviació alemanya); tot i això, Madrid va resistir fins al final de la guerra (mentre que Barcelona va caure a la primera de canvi, en enfonsar-se el front de l'Ebre, després de perdre bous i esquelles a la batalla que es va desenvolupar a Cavalls i Pàndols); l'error de l'anticlericalisme abrandat... I tantes i tantes coses.
MEMÒRIA HISTÒRICA
Respecte a la “memòria històrica” volia dir-vos que penso que n'hi han fets que mai es deuríen d'olvidar-se dins d'un calaix per què són ells els que han configurat el que són ara, seran ells els que ens conciliaran amb el present al donar-nos la posibilitat de corregir les errades i a la fí, ells, ens donaran l'empenta per què el passat ha estat l'adob per al dia d'avui. I,passat i present van justs de la mà i en un temps es trobaran.
Advoco per rescatar la memòria historica i exercitar-la al compartir-la en veu alta amb tot el respecte que es mereix, ja que com molt bé heu dit, no tots tenim la mateixa forma d'apreciar els fets, per això ès tant important compartir-la.
De vegades, em sorpren la selecció dels records que fan els nostres grans, atrapats en un passat llunyat. Això serà per l'instint de supervivència al detectar el subsconscient una decadència imminent? O pot ser per què no agrada gens ni mica la realitat present i es justifica amb la famosa frase qualsevol temps passat va ser millor?. (No sempre ha estat així) Bé, això us ho volia comptar per què ja he sentit més d'un cop que amb Franco es vivia millor. I, crec que hauríem de fer tots plegats un exercisi de memòria històrica, ara que es parla sovint en els medis de comunicació. No tant sols per fer justícia als homes sinó també per aconseguir una mica per aquestaciutat :Santa Coloma. I, en remetro a les paraules d'en Jaume quant diu que la seva història és pobríssima i cal difondra-la a cops de tant parlar, de tant escriura-la, de tant contrastar-la.
-N'hi ha que recordar una part antiga per estimar-la una mica més ja que aquesta ciutat va tenir un gran valor històric, com ja apunteu, per l'asentament del poblat ìber, per agradar-li ja en aquells temps als reis catòlics per al seu allotjament, per la seva situació i les seves qualitats climatològiques, referent en aquest últim cas, per als malats de tuberculosi (Hospital de l'Espírit Sant). Per la seva vegetació de vinyes, per la seva albereda i pel seu conrreu de cànem, per ser un dels pobles preferits per estiuejar pels barcelonins, per haver tingut una indústria florescent (fàbrica de cartrò, tèxtil, laboratoris, cervesa).
-Cal fer memòria d'altra part més recent quant l'emigració andaluça dels anys 60 va abraçar-la com a la seva terra promesa deixant enrrere els seus mals soms de misèria i tristò i, Santa Coloma, prenyada de tants fills, es va veure sense estructures per agafar-los i tot i així, tots plegats varen tenir força per reivindicar la dignitat d'una ciutat. Veus altes es van fer sentir i podem gaudir avui d'un ambulatori, d'un hospital, d'uns medis de transports amplis, d'una atenció social considerable, d'una bona biblioteca, d'espais verds i arbres, molst carrecs amb arbres que contribuixen, sin dubte, a l'estructura cultural d'una ciudad.
-Cal recordar que va ser una ciutat referent en la lluita clandestina que es va forjar per la democràcia que avui gaudim i que els capellans denominats “curas rojos” van ser els grans promotors d'una formació cultural i política en aquells moments claus i decisius en lluites i reividicacions pels drets fundamentals.
-És necesari recordar que abans de la democràcia, la llengua catalana va aglutinar als fills d'aquest emigrants i ja a Santa Coloma s'impartíen classes gratuïtes de català a l'antiga biblioteca i molts a l'exercir de pares han volgut que sigui la llengua materna i, passat i present es van retrobar.
-I, ara, quant una nova explosió d'emigració multicultural ha arribat en els moments que vivim de pèrdua de valors, corrupció i falta d'ètica moral, pot ser que els pensaments amb tants problemes d'estructures, d'integració, econòmics i de vegades de convivència, t'envoltin en la foscó i no et deixin veure cap sortida i arribi l'apatia i el descoratjament per lluitar per un espai millor, i no et deixi pensar en un futur de ciutat digna i a llavors, ja no seria just per a tota aquesta història que tenim i que reforçant-la, al millor, aconseguim estimular-la per a què ens dongui un altre cop forçes per guanyar i passat i present es tornim a trobar, per tant, encara està per fer la memòria històrica de Santa Coloma i dels seus colemencs.