COM A NORMA PRINCIPAL diria que s'ha d'aplicar el principi que hauria de caracteritzar la política participativa, sobretot quan té a veure amb la cultura: els protagonistes han de ser els ciutadans i les entitats ciutadanes, i l'Ajuntament s'ha d'escarrassar perquè els ciutadans i entitats assumeixin el seu rol. Aquest principi és el mateix que es formula amb aquest altre enunciat: la instància "superior" no ha de fer el que pot fer la "inferior".
HI HA, DESPRÉS, EL PRINCIPI DIGUEM "ECOLÒGIC" segons el qual qualsevol actuació en un determinat territori ha de partir de la situació concreta del lloc on es vol actuar, per tal d'aprofitar els elements ja presents (enfortint-los i promocionant-los), i acomodar l'acció a l'hàbitat natural. Per això crec que cal conèixer la història i la realitat de Santa Coloma, ni que sigui a grans trets: saber que va ser un petit poble pagès gairebé al llarg de dos mil anys i que, arribat a principis del segle XX, amb prou feines aglutinava un miler d'habitants, de marcat caràcter rural. No ens ha d'estranyar que a Santa Coloma no hi hagi hagut una burgesia destacada, que tradicionalment és la que crea i fomenta la cultura (en sentit estricte).
EL PASSAT HISTÒRIC (AMB LA LLENGUA I LA PERTINENÇA AL PAÍS) crea la base identitària que Santa Coloma manté al llarg de la sotraguejada història viscuda. Cal recuperar-ne la memòria i aprofundir-hi: la memòria preserva la identitat, i la identitat comuna (juntament amb les festes populars) ajuda que els ciutadans se sentin del poble on viuen i, en un ordre més gran, de la nació de la que el poble n'és una part,i, en ell nostre cas, del continnt europeu.
NO PODEM OBLIDAR QUE LES MODERNES ONADES MIGRATÒRIES, sobretot la dels anys 60-70, són a la base de l'actual ciutat. La seva arribada va fer que de vila no gaire gran passéssim a ser una de les ciutats més poblades de Catalunya. EL procés, però, es va viure amb molts sacrificis, patiments i problemes, que es van afrontar amb una energia admirable, cosa que em fa sostenir que la migració dels 60-70 és la gran epopeia de la Catalunya moderna.
EFECTES PROBLEMÀTICS DE L'IMMIGRACIÓ, sobretot en una primera etapa, van ser el problema de la integració, l'aigualiment de la consciència catalana i la reculada de la llengua del país. Respostes de bona fe, d'una banda, i interessos electorals d'una altra, van promoure' un multiculturalisme ambigu que ni va aprofundir en la cultura dels nouvinguts ni se serví de la identitat catalana per vertebrar la diversitat. La juxtaposició de cultures sense un vincle que agermani els nous ciutadans, crea guetos i dóna peu a conflictes socials. Una política cultural, sobretot en una ciutat com la nostra amb gent procedent de cultures tan diverses i fins i tot distants, no pot abdicar de la voluntat d'aconseguir una societat en la que tothom s'hi senti integrat.
AMB LA IMMIGRACIÓ ACTUAL els beneficis i els problemes del passat recent es repeteixen, amb unes dificultats majors per a la integració (degut a la llunyania cultural de molts dels nous immigrants); però amb l'avantatge que, com que no procedeixen d'Espanya, no se'ls fa difícil reconèixer i acceptar la identitat nacional de Catalunya. Personalment, per reforçar la consciència identitària de la nostra ciutat, quan treaballava a l'Heura vaig promoure l'Agermanament de les Santes Colomes catalanes perquè, a remolc del nom, ens uníssim en una relació amistosa a les nou poblacions homònimes que, a més del nom, amb nosaltres tenen en comú l'antiga història de la formació dels comtats catalans i la llengua. La nostra Santa Coloma és, en molt, la més gran, i pot ajudar-les en alguns aspectes; però les altres Santes Coloma poden aportar-nos la forta identitat catalana. I, més enllà de l'agermanament estricte, el nom i el fet de tenir la mateixa patrona ens facilita la relació amb una multitud de poblacions anomenades Santa Coloma, existents a Espanya, a Portugal i, sobretot, a França. El projecte, que no demana cap gran pressupost, s'hauria de recuperar perquè els efectes que se'n seguirien són interessants.
L'AGREGACIÓ MULTITUDINÀRIA DELS NOUVINGUTS consolida el perfil de la població de Santa Coloma, formada pel nucli de "catalans de tota la vida", d'extracció pagesa, menestral i comercial, més els nouvinguts dels 60, provinents del campesinado hispànic, més els actuals immigrants, originaris en una immensa majoria de països pobres. No es pot oblidar, però, que l'efectiva escolarització dels infants i dels joves està canviant aquest perfil. Avui dia, per exemple, Santa Coloma deu tenir cap als 2.000 estudiants universitaris. Però si les condicions culturals de la ciutat no canvien, passarà com les grans pluges que quan cauen en territoris que no disposen d'infraestructures que canalitzin l'aigua i la guardin, no s'aprofiten. Si no s'obren vies de comunicació "intel·lectual amb els estudians, la riquesa en coneixement i en cultura que l'escolarització suposa no beneficiarà a la ciutat. Cal afegir que els nous mitjans de comunicació operen en la ciutadania, sobretot en els més joves, amb una enorme força i fa que el perfil dels nostres ciutadanes canviï molt, en convertir-se cada cop més en ciutadans globals. També la nova immigració, a mesura que arreli en la ciutat, aportarà formes noves de pensar i de viure. Avui ja podem apreciar la seva presència en les seves celebracions, amb un folklore absolutament novedós. Anant més al fons, serà una aportació en idees,en la concepció de la vida i en les creences, que incidirà en el conjunt de la ciutat.
EL CARÀCTER POPULAR DE LA CIUTAT, MÉS LES PÈSSIMES CONDICIONS amb les que la ciutat va sorgir, van provocar un poderós moviment popular durant el franquisme que va tenir, com a fruit, la lluita per la democràcia i, en concret, la creació dels centres socials i associacions de veïns i el despertar de la militància política de moltes persones. Com a fruits remarcables del moviment popular m'agrada citar la revista Grama i el Pla Popular. Però haig d'afegir que fins al moment d'avui la riquesa humana que vam viure no ha trobat la traducció ni en l'art, ni en la literatura, ni en la història...
HEM PATIT DE LA FALTA D'EQUIPAMENTS SOCIOCULTURALS implantats en temps reculats, que haurien pogut ser centres dinamitzadors de cultura en el sentit estricte de la paraula. No existeix un centre d'estudis amb les corresponents seccions i publicacions que aglutini joves i adulte amb ganes d'investigar, de conèixer i debatre. No ens ha d'estranyar que Santa Coloma no disposi d'un llibre d'Història modern de la ciutat, ni d'una Guía seriosa i amena, d'un setmanari que reculli la vida de la ciutat i la doni a conèixer a propis i a estranys.
TAMPOC DISPOSEM D'UNA BIBLIOGRAFIA SOBRE LA CIUTAT, mínimament important. Hi ha pocs assajos que tractin temes nostres, poques monografies, cap biografia, pocs llibres de divulgació. Citem, com exemple d'aquesta greu mancança, que el Pla Popular encara no té un estudi de referència. En aquest ordre de coses, els mestres de les nostres escoles (que fan un treball meritíssim perquè els alumnes coneguin la ciutat), se les heuen i desitgen per trobar un material adient. Col•leccions com les iniciades per L'Heura (Quaderns de Santa Coloma) o pel Centre d'Història Manuel Berruezo, o els llibres d'història del Museu, s'han eclipsat, com han plegat revistes, entre les quals (per citar aquelles en les que he treballat), Grama i Fòrum-Grama.
CAL AFEGIR QUE L'ACTIVITAT ESDITORIAL DE LA CIUTAT és paupèrrima, i que la poca cosa que es fa no compta amb l'ajut de l'Administració ni de la societat civil (de l'empresariat comercial i industrial). Els pocs llibres que s'editen no es beneficien ni del suport econòmic de l'Ajuntament, ni de les empreses colomenques, ni compten amb cap mena de propaganda ni promoció. És una llàstima. I una equivocació perquè, per elevar el nivell cultural de la gent no hi ha cap mitjà més efectiu ni més econòmic que el llibre. És per aquesta raó que des de Fòrum-Grama insistim que l'Ajuntament i la població adoptin el llibre i la lectura com a marca cultural, i sigui l'objectiu principal de la política cultural, d'acord amb l'eslògan que ens distingiria i honoraria: "Santa Coloma, ciutat de llibres". (Entre parèntesi afegeixo que l'eslògan es podria completar amb les flors, i potser amb els colors de les cases, de manera que es pogués dir "Santa Coloma ciutat de llibres, de flors i de colors". Tres elements –el llibre, les flors i el color- que canviarien el paisatge físic i cultural de Santa Coloma).
UN COROL·LARI dels arguments exposats seria demanar que donem veu a la ciutat: i ja no parlo dels ciutadans –que ha quedat prou dit- sinó a la ciutat física: em refereixo a la col·locació de plaques que recordin els llocs on van viure determinats fills i filles de la ciutat, on van tenir lloc fets imporatnts, com l'eleboració del Pla Popular o la redacció de la revista Grama, o esdeveniments com les lluites a la carretera dels Quartels, de Casadespot, etc. Poder llegir pel carrer dades referides a la vida de la ciutat, o dels productes de la terra, o de la nostra flora i fauna, seria un goig, d'efectes educatius molt importants.
