La possible vaga de metro els propers dies 28,29,30 i 1 de març s'ha convertit en un maldecap pels usuaris habituals.
La vaga de metro continua enlaire, no es desconvoca. Aquesta va ser la “reflexió” dels sindicats i la direcció de TMB, que es van reunir ahir a la tarda un cop més per decidir si la vaga prevista pel proper 28, 29,30 i 1 març es mantenia.
Si durant els últims dies les posicions entre TMB i els sindicats s’apropaven, la reunió d’ahir va ser un punt d’inflexió. Sembla que després d’un parell d’hores de negociació no només no es va arribar a cap acord sinó que les posicions d’ambdues parts es van allunyar.
Però què passa amb els usuaris? Cada matí agafo el metro a un quart de vuit a la parada de Fondo i des de que es va conèixer la vaga la gent no parla d’altre tema a l’andana i als vagons. “¿Es desconvocarà, oi?”, li preguntava avui una amiga a l’altra a l’andana. En el moment d’entrar al vagó tothom corria per agafar un seient, i l’home que estava al meu costat comentava en veu alta: “Si ara hem de córrer per entrar al metro, si hi ha serveis mínims durant quatre dies haurem d’esperar molta estona per poder entrar”. Una dona d’uns cinquanta anys, que tenia tot just davant meu, li contesta que ella si no anava a treballar no cobrava, que aniria caminant fins a la Sagrera -on treballa- si calia.
Preocupació, neguit... i molta indignació! Aquest és l’ambient que es respira cada matí al metro, i és que volem anar a treballar però no sabem si podrem arribar. Si TMB vol aprofitar la celebració del Mobile World Congress per fer soroll està molt bé, les reivindicacions són necessàries, però hi ha altres maneres. L’argument dels sindicats és que “bloquejaran les comunicacions”, però no s’han parat a pensar que no dels qui vagin a la Fira, sinó de les persones que van a treballar. Segurament, els executius, assistents, directors comercials... que vagin al Congrés ho faran en taxi, o fins i tot en cotxe privat de les seves empreses, com comentaven les directives de diverses companyies la setmana passada. Serà, un cop més, el pobre treballador qui hagi de pagar les conseqüències –si és que la vaga no es desconvoca abans per pressions.
De moment el comitè demana -com a acte generós- que els serveis mínims siguin del 50% de 6:30 a 9:30 i de 17:00 a 20:00hores, i del 25% la resta de dia. Si finalment TMB accepta aquestes condicions haurem d’esperar llargues cues per poder accedir a un vagó, perquè hem d’anar a treballar si no volem perdre quatre dies de sou, clar.
Si normalment ja costa entrar en un comboi de la línia blava... aquests dies necessitarem grans dosis de paciència i haurem de portar l’entrepà per dinar al metro.
Comentaris
Jo si recolzo la vaga
Com a usuaris i usuàries, la pregunta que ens hauriem de fer és a la inversa. Què passaria si no tiressin endavant la vaga? Seguir claudicant a l'increment de tarifes (perquè cal dir, que la convocatòria de vaga és, també, contra l'augment de tarifes per a le susuàries); deixar que l'empresa, TMB, incompleixi els convenis amb els treballadors i les treballadores.
Moltes vegades crec que demanem solidaritat cap a les afectades per part de les convocants de la vaga, però no pensem en quina solidaritat mostrem nosaltres vers les afectades, en aquest cas les treballadores de metro i autobús. Hem de fer totes, en aquests 4 dies, molts esforços. Total, com seguim així, el que cobrem a la feina, ens ho gastarem per complert en transport per anar a treballar, i serà un cercle viciós del que difícilment podriem sortir.
Entenc la preocupació, de ben segur que le strebalaldores de bus i metro hi han pensat i ho han tingut en compte.