Dalt s’hi va establir un poble iber, pertanyent a la tribu dels laietans. El poble va viure set segles abans de la nostra era i un dos-cents anys abans dC l’exèrcit romà els va obligar a baixar a la plana, Des d’aleshores, la seva memòria l’engolí el silenci i la vegetació. Els ibers probablement van passar a formar part de les famílies romanes que es van instal·lar en aquests verals del Besòs, bé com esclaus, bé com a treballadors de les vil·les romanes i, els més joves i forts, incorporats a la tropa romana.
La comunitat es compondria d’entre 200 i 300 persones. Gent ben organitzada, regida per un cabdill, en un règim assembleari. Tenien alfabet escrit, que ens ha arribat fins avui però tot i que el podem llegir no se sap el significat de les paraules. Tot al llarg de la riba mediterrània, des d’Andalusia fins al Llenguadoc es va estendre al cultura ibèrica, fruit de la barreja dels substrat indígena i de les cultures fenícia, grega i romana. Els ibers coneixien el treball del ferro, la ceràmica i l’artesania tèxtil. La seva base, però, era l’agricultura.
El nostre poblat –com tots els que hi ha escampats pels seus contorns- ocupava un lloc enlairat que li facilitava la defensa. Des d’aquesta altura podien observar molt de terreny i el mar, i adonar-se si els que s’apropaven venien amb so de guerra o a comerciar.
No va ser fins a l’any 1902 que gràcies a les observacions de mossèn Palà es va descobrr el poblat. El senyor Ferran de Sagarra, que era propietari del terreny, va iniciar les primeres excavacions, seguides per l’Institut d’Estudis Catalans i ja més modernament, pel Centre Excursionista Puigcastellar, fins avui, que han passat a depndre del Patronat integrat per l’Intitut d’Estudis, la Diputació i l’Ajuntament.
L’ascensió el poblat té un remarcable interès cultural. I, alhora, és una interessant i bonica excursió, que ens permet disfrutar de la muntanya i seguir el Torrent de les Bruixes, una mostra modèlica d’interès pel paisatge, de conservació de la natura i de potenciació de la mateixa, fins al punt de convertir el torrent en un itinerari pedagògic, que fa que qui el recorre conegui més i millor la natura.
Per fer boca us oferim una selecció de fotos d’un dia de tardor, en què veu el camí de la muntanya, els arbres que s’hi han plantat, la placeta i la font de la Bóta i el cim del turó: amb la filera de xiprers que ens hi condueix, el monòlit del GR, la miranda i el poblat. Hi ha la “porta” d’entrada, la base de la muralla, l’estret i llarg carrer principal que dóna la volta a tot el perímetre del poblat, els sòcols de diverses vivendes i una de les vistes de què es pot gaudir, des del cim del turó.
Total: un breu passeig que ens porta visualment lluny i, a través de la història ii de l’arqueologia, més de dos mil anys enrere.
