Diumenge 20 de maig 2012

L’Àgora és la plaça pública de la nostra web: el lloc de trobada obert a tothom, on cadascú pot expressar les seves opinions i escoltar les dels altres; un lloc, per tant, per fomentar el diàleg, el pensament i l’entesa. Per entrar-hi només cal clicar el requadre que us convida a penjar directament el vostre escrit.


Parse error: syntax error, unexpected '-', expecting ']' in /var/data/www/forumgrama.cat/datos/web/includes/common.inc(1696) : eval()'d code on line 3

Els gossos i els llops
Jaume P. Sayrach

Irène Némirovsky
Traducció Anna casassas
Ed. La Magrana, 2011-09-01

He llegit la novel·la (219pàgines) gairebé d’una tirada. Cal dir que l’he agafat amb simpatia perquè de la Némirovsky ja havia llegit la Suite francesa, un volum que em captivà. Irène Némirovsky, a més, em va despertar una gran simpatia. Ecriptora d’origen rus, va escriure en francès i la Suite…, publicada força anys després de la seva mort, la va consagrar com a escriptora, quan ja feia temps que havia mort a Auschwitz, on va ser deportada per la seva condició de jueva.

La Suite francesa és un llibre deliciós, molt ben escrit, del que m’enamorà la fina sensibilitat com Néemirovsky descriu el paisatge ii a manera de descriure els fets dramàtics arran de la invasió de París per les tropes nazis. La descripció dels fets sobresurt per la simpatia amb que l’autora contempla les persones. Amb poques paraules penetra en la psicologia dels molts personatges que retrata i, tot i no dissimular els seus defectes i, en especial la covardia dels francesos que fugen de París, no hi posa gens d’amargor ni d’acritud.

Els gossos i els llops és una obra jovençana, la que donà a conèixer l’autora com una veritable promesa. És l’evocació del submón dels jueus en la Ucraïna russa, dividits segons la categoria social a la que pertanyen. La classe més baixa i pobra que habita en la part baixa de la ciutat, molt distant dels pocs que han escalat al nivell social més alt i, entremig, la classe dels qui treballen incansablement per escapar de la marginació en que viuen.

Aquesta història es radicalitza encara més quan la famíla protagonista es trasllada a París. Una història que seguim a través de la figura corprenedora de l’Ada Sinner, una noia pobra, desproveïda de tot, a la que la pobresa i marginació han dotat d’una froça tremenda, gairebé salvatge.

No descric la trama. L’argument –que abraça molts anys- s’apodera del lector. Una vida que avança de forma lineal, a través de situacions que el lector viu sobretot a través de l’Ada i que, més enllà de ser una història particular és, alhora, la del poble jueu que, com llegim en un determinant moment, havent estat el poble escollit de Déu es troba sense posseir res. L’Ada brilla amb una llum subjugant, gairebé com un fenomen de la natura que, còpia de patir, arriba viure una vida al marge de la condició humana, a no tenir cap dels sentiments propis d’una dona. Havent estat desposseïda de tot, sembla no voler cap altra refugi que ella mateixa, amb una exclusivitat tan descarnada, que a moments sembla que acabarà sucumbint: “Què més podia fer? Tenia el cor feixuc i gelat com una pedra, fins i tot el seu esperit, tan febril i àgil, semblava inert i ensopit o com embalbit de fred”.

Al llibre es parla dels diners, de la religió, de l’ànima humana. Escrit amb un estil directa i molt entenedor, molt àgil, el lector se sent atrapat per la història i guanyat per la figura de l’Ada, amb la que ens sembla compartir el seus sentiments, enmig d’una actitud compassiva, que ens fa més bons.

Altres articles d'aquesta secció: