|
|
|
nen i nena dels castellers de Santa Coloma i Badalona / JPS |
Moments de la nostra Festa |
|
Encapçalem el petit comentari sobre la festa amb la fotografia d’un nen i una nena de les colles castelleres de Santa Coloma i Badalona. Tot un símbol! Hi ha, en primer lloc, el símbol que trasllueixen immediatament els cstells humans, el que signifiquen d’esforç mancomunat per coronar el cim. S’hiafegeix el fet que la participació en el nostre folklore, des d’edats tendres,és la base del futur de les nostres festes perquè és en el protagonisme dels ciutadans que la festa popular esdevé important.
En una segona fotografia (d’Isa Martínez, d’El Punt) veiem el nostre conciutadà Roque Vidal, al costat de l’alcaldessa, dirigint-se als representants de les entitats colomenques, reunits a Can Sisteré divendres passat. Roque és un ciutadà actiu, molt conegut perquè pren part en moltes de les coses que es fan a Santa Coloma. En la seva breu intervenció va convidar els assistents a continuar treballant en la xarxa social de la ciutat, en favor de Santa Coloma.
En la foto següent (també d’Isa Martínez), hi apareix Màrius Sampere amb la seva esposa, en l’acte en el que se li va lliurar la primera Medalla d’Or de la Ciutat. Un acord bonic i just de l’equip de Govern, que cal que trobi la seva traducció en el poble: amb la difusió de la seva obra –en especial el magnífic llibre Poemes de Santa Coloma- i amb l’arranjament de l’itinerari poètic que la ciutat li va dedicar temps enrere, però que encara no s’ha materialitzat amb l’oportuna senyalització.
Tanca la mostra fotogràfica una de les mil escenes de carrer que es poden veure aquests dies: la d’un grup de persones contemplant un dels actes. Com dèiem ahir, la Festa Major és la festa del poble. El poble surt al carrer i viu la festa. Tan de bo que n’acabi sent el protagonista principal!
|
| Fòrum-Grama, nou curs- (05/09/2010 - Ciutat i política) |
 |
NOTA: si no ho veieu correctament, clique secció Ciutat i Política, aquí a la columna del costat
Nou curs a Fòrum-Grama
Cinquena carta
|
| Apunt crític sobre sant Francesc Xavier- (26/08/2010 - Prímula) |
 |
Dies enrere vaig visitar el castell de Javier, el lloc on va néixer el cèlebre sant Francesc Xavier, declarat per l’Eglésia patró de les missions catòliques. Ja vaig anotar, en la glossa que vaig escriure al meu Dietari, que de jove –sobretot al col·legi- havia admirat molt el sant jesuïta, l’home que convertia tants infidels que, de
...llegir més. [1021 paraules]
|
| Homenatge a Burkina-Faso- (24/08/2010 - Principal) |
 |
El nom de BURKINA-FASO aquests dies ha sonat en les nostres oïdes com sinònim de porta de llibertat. Ha estat des de la capital d’aquesta nació, Ouagadougou, que un avió de les forces armades espanyoles ha dut els cooperants Roque Vidal i Albert Vilalta a casa seva, després de nou mesos de captiveri. El país s’havia anomenat Alto Volta per&o
...llegir més. [194 paraules]
|
| Una vida com fa mil anys- (16/08/2010 - Principal) |
 |
Una vida com fa mil anys
Jaume P. Sayrach
El Monestir va ser fundat el segle IX: formava part de la “política” dels temps de la reconquista del territori peninsular, que havia estat ocupat pels sarraïns, coneguts com els “moros”. Si
...llegir més. [711 paraules]
|
| Entrevista a Jon Sobrino- (12/08/2010 - Prímula) |
 |
Entrevista a Jon Sobrino
La estrella Digital / José Manuel Vidal
Tiene 64 años, es pequeño y enjuto. Pero tiene alma de profeta y el brillo que da la sabiduría.
|
| Petiña de Aragón- (11/08/2010 - Fets viscuts) |
 |
Petiña de Aragón.
Jaume P. Sayrach
Petiña de Aragón és el poble on va néixer Santiago Ramon y Cajal. Pestiña, tot i el “cognom”, pertany al Regne de Navarra, és un enclau, un illot navarrès
...llegir més. [385 paraules]
|
| Monestir de Sant Salvador de Leyre- (08/08/2010 - Principal) |
 |
Monestir de Sant Salvador de Leyre (Yesa, Sangüesa), a mig camí de l’embassament del riu Aragón i de la serralada d’Errando. El monestir, amb l’església dels segles XI-XIV i convent nou del XVI, va ser la seu dels bisbes de Pamplona i residència reial, i, per la seva estratègica situació geogràfica, lloc important en temps de la Reconquista. Leyre es troba en el Camí
...llegir més. [144 paraules]
|
| GR-20: Travessa nord de Còrsega- (07/08/2010 - Fets viscuts) |
 |
GR-20: Travessa nord de Còrsega
Manel Galgo
El passat mes de juliol, 5 socis del CEP vàrem fer la travessa de la serralada del nord de Còrsega seguin el sender mes famós d’Europa: el GR 20. El tram recorregut comprèn un tota
...llegir més. [340 paraules]
|
|
DIETARI |
| |
|
2010
setembre
5, diumenge
Festa Major
Cartell de la Festa Major de 1977, la primera que vam organitzar els ciutadans / JPS
Ahir deia (al Dietari, vegeu la secció Prímula) que l’àgora grega és la imatge més suggestiva de la democràcia. Un espai físic, ben concret i delimitat, on es trobaven els ciutadans per dirimir les qüestions que afectaven la ciutat. El llibre explicava que perquè els grecs haguessin anat agafant consciència ciutadana, un dels elements de que es van valdre van ser les festes i els jocs olímpics.
Nosaltres, quan arriba la Festa Major, tenim l’oportunitat única i extraordinària de “veure” la ciutadania, abocada al carrer. Però si la celebració no té una ànima que identifiqui a la multitud, la festa es converteix en un macro-espectacle en lloc de ser la gran festa del poble. Anys enrere, quan la precarietat dels mitjans de comunicació aïllava els pobles i els pobles no s’havien “secularitzat”, la celebració del dia del patró o de la patrona de la parròquia era la culminació festiva d’un any de treball amb els seus diumenges. La festa major era la festa grossa de la “comunitat”, que ajuntava el vius i els morts, i el cel i la terra. Era la festa “total”.
Perquè festes com la nostra heretin l’antic esperit cohesiu, cal que la festa tingui ànima. Que la gent pugui mostrar amb orgull als familiars i amics de fora les coses maques que fa la seva ciutat, i que, fent-ho, disfrutin. Cal que la festa tingui caràcter i que els ciutadans se la facin seva. Sense el protagonisme ciutadà la nostra Festa Major cau en la rutina i més que la gran festa dels colomencs serà un macro-espectacle.
Fer de la Festa Major un tema de debat seria una manera de mirar-nos-la amb la consciència cívica amb què els grecs cuidaven les seves coses.
|
|
2, dijous
Roque Vidal i Albert Vilalta, benvinguts!
Roque Vidal i Albert Vilalta
Són molts mesos esperant la llibertat. El cas del segrest dels cooperants catalans, Roque Vidal i Albert Vilalta, és una mostra més de la bogeria del nostre món. Anaven en una caravana amb tones de material d’ajut per els països pobres. Una caravana pacífica i solidària que a més de alleujar el patiment de moltes persones, era un testimoni de solidaritat. Gent sacrificada i generosa que posen el seu goig en l’ajuda humanitària.
No sé si motius econòmics (segur que sí) o polítics (probablement també), ha dut a unes persones a segrestar-los i retenir-los tot aquest llarg temps d’espera. El fet és una prova del poc valor que es dóna a la vida humana. Mai el fi justifica els mitjans, menys quan aquests atempten contra la integritat i la llibertat d’algú.
M’imagino el patiment dels dos segrestats, la incertesa respecte del seu futur, la privació de llibertat, les condicions en què han hagut de viure. I el patiment de les seves famílies i amics. I de la gent de bona voluntat, que no pot comprendre com hi hagi persones i grups que siguin capaços de jugar amb la vida humana, per obtenir els seus fins (per legítims que poguessin ser!).És bo que ens alegrem pel retorn dels dos cooperants i que de manera especial ens n’alegrem per la de Roque Vidal, un nostre conciutadà.
La desgraciada aventura, però, enlloc de desanimar-nos ens ha d’esperonar encara més a exercir la solidaritat.
Calorassa
Diumenge, 22
Sota la dutxa, platja de Caldetes / JPS
El tema recorrent: el temps que fa, la calorassa d’aquests dies! Una calor enganxosa i molesta, no pots donar quatre passes sense que quedis amarat de suor. Un temps, d’altra banda, ben boig: érem al 15 d’agost i les pluges i la fresqueta feien pensar ja en el final d’estiu, com passava anys enrere. Recordo els campings a les Contioles, al Pirineu; arribats a mig agost, un bon dia plovia. Era el senyal que havíem de desmuntar es tendes de campanya perquè volia dir que l’estiu s’havia acabat.
Aquesta calor té aparellat un goig ben gran: la possibilitat de refrescar-nos sota l’aigua, a casa mateix. Tenir la dutxa i poder-te ficarsota l’aigua tantes vegades com arribes suat del carrer, és un plaer gens menystenible. Tant, que un no en sortiria mai, ho has de fer perquè saps que l’aigua és un bé escàs, però els minuts que hi ets et reconforten, i et deixen nou.
Jo, quan les persones que trobo pel carrer se’m queixen de la calor els parlo de la dutxa. Els contratemps es vencen i en converteixen en palanques de bones sensacions si sabem contraposa’ls-hi els gojos a què donen peu. I aquest de la dutxa el tenim sempre a mà, i és ben barat. ¿per què no l’assaborim en el pic de la calor, pensant-hi?
Flors en una finestra d’Azofra
El Camí de Sant Jaume quan deixa Nájera de seguida arriba a Azofra, on poble molt petit. El paisatge alterna els turons erms amb les vinyes i els camps de cereals. A l’estiu la calor és forta. Però , igual que en molts dels pobles pels que passa el Camí –generalment per la Calle Mayor- hi ha moltes flors a les finestres i als balcones. Flors senzilles que, cuidades amb amor, fan el miracle d’embellir la població. ¿No valdria la pena que a Santa Coloma aquest miracle tan senzill, però tan gratificant, es donés molt més? |
|
17, dimarts
Deixo Leyre
El Camino de Santiago està, en general, molt ben indicat. En les terres de la seva àrea d’influència té una gran imortància. El camí és una aventura, et permet descobrir paisatges i pobles nous, trobes monuments arquitectònic molt bonics, amb missatges colpidors, coneixes molta gent… i, sobretot, et trobes a tu mateix. Potser és la gràcia –en una altra mesura- de tots els camins. |
|
14, dissabte
Continua l'estiu
Penyal de la serralada de Leyre, a mitja muntanya de la qual es troba el monestir de Sant Savador / JPS
I us fem present que el nostre web segueix obert. A la secció Prímula cada dia hi trobareu el Dietari de Jaume P. Sayrach, aquests dies enviat des de Yesa, monestir de Sant Salvador de Leyre. Si voleu conèixer el lloc, cliqueu en el quadre del sumari que s’hi refereix, o aneu a la secció Pensament i Cultura. A la secció Fets viscuts hi trobareu una fitxa i fotografia del recorregut pel gran sender de Còrsega, de Manel Galgo.
Molt bons dies a tothom! |
|
9, dilluns
Vacances
Imatge refrescant de la bellíssima vall d’Añisclo, en ple Pirineu aragonès. Com aquest, n’hi ha molts de racons a prop de casa, o més lluny, sortides que ens permeten conèixer la natura i identificar-nos amb ella. Llocs que ens produeixen un gran plaer en els sentits i que ens eixamplen l’esperit. L’ordre i harmonia de la natura ens pacifica i fa l’ànima més gran. |
|
2, dilluns
Caminar
Sovint és al final d’un camí llarg i cansat que ens sorprèn un estany o un salt ’aigua, o una vista espectacular. És una de les lliços dels cammins. Per això el camí ha esdevingut la imatge de la vida. Qui fa camí quan torna a casa ho fa amb tot el que ha viscut. És l’argument de l’Odissea: com més llarga és la travessia més rica serà la nostra Itaca. |
|
29, dijous
Tres viatges
Nou tram del metro, que ens acosta a Badalona. Amb un sol bitllet, els tres viatgers fan tres viatges diferents, alhora. ¿Sabríeu dir quins són? I encara us n’oferim un quart: cliqueu a la secció Pensament i Cultura, i sabreu on us convidem a anar. En la foto hi ha un viatge comú a les tres noies: van de Badalona a l'estació de Can Peixauet. A més, cada una de les noies va un altre viatge: les que llegeixen, viatgn a través del llibre; la més allunyada, segueix els seus pensaments. El viage afegit és l'exposició del pintor Miquel Barceló. |
|
