Petiña de Aragón.
Jaume P. Sayrach
Petiña de Aragón és el poble on va néixer Santiago Ramon y Cajal. Pestiña, tot i el “cognom”, pertany al Regne de Navarra, és un enclau, un illot navarrès en territori aragonès. I per confondre encara més la “nacionalitat” del gran home de ciència, cal dir que els pares Ramon i Cajal eren aragonesos i que el nen va néixer en aquest poble navarrès perquè el seu pare va venir a fer-hi de metge, però als dos anys ja va marxar cap a terres aragoneses, país pel que sentia una gran estimació.
Petiña és un poble molt petit, en els moments àlgids arriba a comptar 200 habitants però així que arriba el fred, amb prou feines hi queden nou famílies, d’edat avançada. Els joves han marxat, el poble viu perdut al cim d’una creta muntanyenca, dita El Pollo, isolada enmig de muntanyes i boscos espessíssims, que la Diputació ha reforestat. El poble és bonic i a primer cop d’ull diries que és pròsper i d’estiueig. Molt net, moltes flors, les cases molt ben arranjades.
Parlo amb un veí i em diu que són aparences. I em porta al cementiri perquè vegi l’estat d’abandonament en què es troba. “Y esto que es un lugar sagrado!”, em diu. I em mostra la porta, desencaixada, que no es pot tancar. “Imagínese que poco respeto para los muertos”.
De tornada, en terres aragoneses, passo per uns terrenys erms que impressionen per la seva vastitud i sequedat. Em criden l’atenció uns casalots de bona factura. M’hi acosto. M’adono que estan abandonats i el casalot, quan el veig complet descobreixo que és una església romànica, amb un portal molt bonic, del tot esbotzada. Com les cases veïnes, excepte d’un parell de naus utilitzades com a corrals d’ovelles. La tristesa s’encomana al paisatge. Temps passats, vida pretèrita, la mort de molts pobles rere la fuga dels seus habitants. Viure en aquests paratges havia de ser molt dur. I això passa a pocs quilòmetres de la navarresa Petiña, que em va sorprendre per la seva frescor i posada a punt, pel seu verdíssim entorn.
|
