Estem treballant per redissenyar la secció Correspondència. Es convertirà en l'equivalent de les Cartes al director, dels Diaris, en algun lloc anomenada Bústia. La nostra secció unificarà les pestanyes destinades a les opinions, que es trobaven al peu dels articles repartits per totes les seccions, i la correspondència habitual, que tenia una secció fixa i exclusiva. En aparèixer ls cartes i les opinions juntes es facilitarà la seva lectura. D'un cop d'ull apareixeran els 10 últims escrits rebuts.
ELS ESCRITS NO PODRAN SOBREPASSAR ELS 2.000 CARÀCTERS (ESPAIS INCLOSOS). Hauran de publicar-se amb el nom i cognom de l'autor, com correspon a un web que vol ser una plataforma de trobada i diàleg.
PER DESCOMPTAT, s'elimenaran els escrits ofensius i irrespectuosos.
Us animem a tots s servir-vos d'aquesta secció. Comunicant-vos a través del fòrum reforceu la xarxa d'amistat i de diàleg, que creem entre tots.
Quan la secció funcioni, us ho farem saber. Mentrestant podeu enviar les vostres cartes i escrits al nostre correu, que hem reparat i posat en funcionament. info@forumgrama.cat
Opinions de l'article
# 1
mperello
30/08/2010 13:31:23
Bon dia,
Els escric des de la Llibreria Proa Espais de Barcelona. Un client està interessat en rebre el llibre "Santa Coloma als comtats catalans". Em podrieu donar el vostre telèfon per contactar amb vosaltres?
merci,
Mireia Perelló
Cartell de la Festa Major de 1977, la primera que vam organitzar els ciutadans / JPS
Ahir deia (al Dietari, vegeu la secció Prímula) que l’àgora grega és la imatge més suggestiva de la democràcia. Un espai físic, ben concret i delimitat, on es trobaven els ciutadans per dirimir les qüestions que afectaven la ciutat. El llibre explicava que perquè els grecs haguessin anat agafant consciència ciutadana, un dels elements de que es van valdre van ser les festes i els jocs olímpics.
Nosaltres, quan arriba la Festa Major, tenim l’oportunitat única i extraordinària de “veure” la ciutadania, abocada al carrer. Però si la celebració no té una ànima que identifiqui a la multitud, la festa es converteix en un macro-espectacle en lloc de ser la gran festa del poble. Anys enrere, quan la precarietat dels mitjans de comunicació aïllava els pobles i els pobles no s’havien “secularitzat”, la celebració del dia del patró o de la patrona de la parròquia era la culminació festiva d’un any de treball amb els seus diumenges. La festa major era la festa grossa de la “comunitat”, que ajuntava el vius i els morts, i el cel i la terra. Era la festa “total”.
Perquè festes com la nostra heretin l’antic esperit cohesiu, cal que la festa tingui ànima. Que la gent pugui mostrar amb orgull als familiars i amics de fora les coses maques que fa la seva ciutat, i que, fent-ho, disfrutin. Cal que la festa tingui caràcter i que els ciutadans se la facin seva. Sense el protagonisme ciutadà la nostra Festa Major cau en la rutina i més que la gran festa dels colomencs serà un macro-espectacle.
Fer de la Festa Major un tema de debat seria una manera de mirar-nos-la amb la consciència cívica amb què els grecs cuidaven les seves coses.
