Cap al nou model de ciutat
Jaume P. Sayrach
Sembla que l’alcaldessa està decidida a obrir un procés per definir el model de ciutat, rere el qual enfocar la política ciutadana. Un model que en gran part depèn de com és Santa Coloma i molt, també, del seu encaix en l’àrea metropolitana, amb el veïnatge potent de Barelona, en primer lloc. El procés que es vol iniciar s’anuncia com un treball participatiu. L’alcaldessa i l’Ajuntament són conscients que en democràcia, sobretot tractant-se de grans projectes, la participació ciutadana és fonamental i en aquests moments, després de l’escàndol del cas Pretòria i de les crítiques de la ciutadania per l’escassíssima participació ciutadana que caracteritzà el mandat anterior, és una condició ineludible per al seu èxit.
Full de ruta
Per traçar la manera com aquest treball s’haurà de dur a terme l’Ajuntament ha contractat els bons tècnics i amics Jordi Borja i Manolo Herce (de la UOC), amb l’encàrrec, de moment, de dissenyar el full de ruta, és dir, el programa d’actuació. Amb molt bon criteri, aquests tècnics el primer que han fet ha estat entrevistar-se amb alguns dels ciutadans i entitats que més es preocupen per la problemàtica ciutadana. Personalment, jo he assistit ja a dues reunions, una primera com antic regidor d’urbanisme de Santa Coloma, a la que van convidar els altres regidors de la mateixa cartera dels anys de la democràcia. Tant Ferran Saro, com Carlos Grande i jo mateix vam advertir-los del desànim que viu la gent més lluitadora, i l’agra crítica que fan a l’Ajuntament per la seva pobríssima política participativa, que ha engendrat una enorme desconfiança, difícil de superar.
La data del treball
En la trobada van sorgir dues apreciacions, una, que més aviat és una pregunta: ¿és oportú començar just ara el procés, que serà llarg, i que ha de comptar amb la participació de molts ciutadans i ciutadanes? El cas Pretòria i el coneixement que se n’ha anat tenint un cop que el sumari s’ha obert, ha augmentat encara més la desconfiança. Semblaria que el procés que es pretén iniciar requereix temps, i una major estabilitat política, que no s’aconseguirà fins que amb les pròximes eleccions es faci net i entri gent nova a l’Ajuntament.
Participació des dels començaments
En la reunió esmentada tant el Saro com jo vam deixar molt clar que si l’arrencada del procés partia només de l’Ajuntament, nosaltres (i presumiblement les persones de les entitats amb les que ens relacionem), no hi entrarem. Volem tenir art i part en el mateix disseny del full de ruta, on s’han de contemplar aspectes tan decisius com quan començarà i quan acabarà el treball, quina participació s’atorgarà als ciutadans i entitats, tant en el desenvolupament del programa com en la codirecció del procés, la manera com es concretarà perquè aquesta participació sigui operativa, i quina serà la temàtica que s’abordarà.
La propaganda
En un terreny desèrtic en participació, com és Santa Coloma, abans de començar el treball s’han d’atacar els problemes de la informació i de la participació. Avui a santa Coloma es pot dir que els únics òrgans comunicacionals d’un abast ciutadà de què disposem són el full informatiu de l’Ajuntament i el El mirall net. L‘Ajuntament informa és un òrgan eminentment de propaganda municipal. L’únic personatge que s’hi promociona, constantment i repetidament, és l’alcaldessa. Els partits presents a l’Ajuntament un cop al mes fan un articlet d’opinió, sobre un tema prefixat. Les entitats poden anunciar-hi els seus actes, però el full mai no recull cap opinió de cap entitat ni de cap ciutadà.
Mirall-net, com segurament era inevitable en les circumstàncies com va néixer i donat el tractament que l’Administració li ha donat, és una publicació molt crítica. No cal dir que la població l’espera i llegeix, però no ha nascut amb la idea de ser portaveu de la ciutadania en general.
El Consell de Ciutat
L’altra tema que s’ha de revisar abans d’endegar el procés per definir el model de ciutat és el del Consell de Ciutat. Segons l’Ajuntament –com fa constar cada cop que s’hi refereix- és el màxim òrgan de participació, però una simple ullada a la seva composició, o al desenvolupament de les sessions, o a les desercions de les entitats que ja no hi van, evidencia prou la seva inanitat. Que se l’hagi cridat per exposar-los el full de ruta fa dubtar que l’Ajuntamment s’hagi plantejat seriosament establir les vies adients per una veritable i efectiva participació.
Experiències anteriors: el Pla Popular
Santa Coloma, al llarg de les etapes predemocràtica i democràtica ha viscut ja dos processos en què s’ha replantejat el seu futur. El primer va ser el Pla Popular que, com el seu nom diu prou clarament, va néixer de la base. Va originar-se arran de la publicació del Pla General Metropolità, un pla força positiu però que, havent estat segrestat en els despatxos administratius un llarg temps, quan es va donar a conèixer duia actuacions que afectaven a edificis i carrers que ja s’havien construït. L’esparverament provocà una enorme quantitat de consultes de part dels ciutadans a les associacions de veïns, que els assessoraven amb l’ajut de tècnics amics, sota la batuta de l’arquitecte Xavier Valls Bauçà. El procés va fornir un cúmul tan abundant de material sobre la ciutat, amb els problemes originats pel PM i les resppostes veïnals, que va animar alsmilitants del moviment popular, dirigits per Xavier Valls, a elaborar un pla alternatiu de Santa Coloma, conegut comunament com el Pla Popular. Els primers governs democràtics de la ciutat van tenir, amb aquest pla, les directrius del seu programa polítc que, partint de la ciutat dibuixada, permetria la transformació de la suburbial ciutat dormitori en l’actual ciutat residencial.
El Pla estratègic Santa Coloma 2000
L’altre gran procés per pensar la ciutat de cara al futur va ser el Pla Estratègic Santa Coloma 2000, aquest promogut per l’Ajuntament, amb la ferma voluntat que la població hi participés plenament. Acabat el “dibuix” de la ciutat a partir del pla Popular, i havent entrat la societat en una situació de creixement econòmic i de transformacions urbanístiques sense precedents, la ciutat hagué de fer front als nous condicionants que incidien no solament en el seu present, sinó molt decisivament en el seu futur. Basti citar l’arribada del metro, que posava la plaça de Catalunya a trenta minuts de la plaça de la Vila, o la construcció del segon cinturó, que superava la tradicional marginalitat de la nostra població. Si ara s’inicia un procés per estudiar el futur de la ciutat, caldrà veure els anàlisis que molts ciutadans ja van fer amb Santa Coloma 2000, i llegir els documents marc, que donaven pistes per un futur que és avui.
Literatura colomenca
Crec imprescindible (una mesura d’estalvi d’energies i de recuperació d’un material valuós) que l’Ajuntament estudiï la “literatura” produïda en la nostra ciutat sobre Santa Coloma. De llibres tipus assaig n’hi ha pocs, però d’articles publicats en els principals diaris catalans o en els butlletins de les diferents entitats i associacions, i en la revista Fòrum-Grama n’hi ha molts. Al meu llibre Escrit a Santa Coloma vaig dedicar un capítol a aquesta qüestió, basti citar ns noms de persones que s’hi recullen, com Albert Fabà, Jordi Garcia Jané, Manel Olivés, Ramon Soldan, Núria Parlon, Chema Corral... En general, als opinadors locals se’ls ha concedit escassa atenció, començant per l’Ajuntament, quan un dels objectius que hauríem de perseguir és la potenciació d’un pensament ciutadà.
Conclusió provisional
Acabo aquest escrit amb una conclusió que, òbviament, ha de ser provisional. Si es vol emprendre el treball seriosament, perseguint, d’una banda, arribar al model desitjat i possible de ciutat i de l’altra superar el distanciament que existeix entre el govern municipal i la ciutadania, s’ha de valorar el factor temps. El treball sobre el model de ciutat no pot ser un trumfo de cara a les eleccions, sinó el camí que ens porti a un model de ciutat consensuat el més àmpliament possible i, alhora, que serveixi per la recomposició de l’entesa ciutadana |
