dilluns, 6 / setembre / 2010

Presentació del llibre

Jaume P. Sayrach

La mesa, amb Jaume P. Sayrach i German Muñoz-Aida Egea, de Blanco Amistad Teatre / LOLI PERALTA

 

El dilluns, 22 de febrer, vaig presentar el meu llibre Vuitanta anys. Es tracta d’un llibre en bona part autobiogràfic, on recullo 125 glosses del Dietari que vaig escriure al llarg dels dos anys d`abans de la celebració dels meus 80 anys el passat 31 d’octubre. Potser per això, la sala de lectures de la Biblioteca Central es va omplir de persones majoritàriament amigues i familiars.
 
L’acte va ser molt senzill: una exposició del contingut del llibre per part meva, explicant que les glosses no segueixen el calendari, sinó que s'agrupen per la temàtica en cinc blocs, encara que no amb una tria rigorosa. Un primer bloc engloba passatges de la meva infància, el segon evoca els anys de joventut i de l’elecció del camí que he seguit al llarg de la vida, segueixen les glosses que es refereixen als primers anys d’activitat a Vilafranca del Penedès i a Poblenou, més l’estada a Roma. Els dos darrers blocs evoquen els anys de Santa Coloma i s’hi recullen les glosses dedicades als “grans temes” com el problema del mal, la mort, el sentit de la història... Vull afegir que en general he procurat anar més enllà de l’anècdota per intentar descobrir el sentit de la vida, i plantejar els interrogants que m’ha anat despertant.
 
L’exposició d’aquest contingut van il·lustrar-lo German Muñoz i Aida Egea, del grup Blanco Amistad Teatre, amb la lectura de fragments del llibre.
 
A assenyalar que a mitja sessió es va presentar l’alcaldessa Núria Parlon que es va trobar que en dirigir-se als seients prèviament reservats ja estaven ocupats; aleshores vaig convidar-la a seure en la cadira que hi havia al meu costat i així, per la via anecdòtica, vaig tenir al costat l’alcaldessa, que anys enrere havia col·laborat en la revista de Fòrum-Grama..
 
A partir de la presentació del llibre tenim la voluntat de donar una empenta al Fòrum. La primera cosa serà crear un llistat de les persones “adherides”, a les quals considerarem com la massa social del Fòrum. Ser adherit no comporta cap despesa, ni cap compromís, més enllà de rebre informació de l’associació i de poder participar en les trobades organitzatives que farem.
 
En el mateix acte es va posar a la venda el primer número de la col·lecció de Quaderns de Santa Coloma, i es va obsequiar tots els assistents amb el llibre
.

Les fotos d’aquest reportatge, fetes per Loli Peralta, mostren la mesa i els assistents, juntament amb un moment de la venda dels quaderns i escenes de la trobada

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



Opinions de l'article
Escriu la teva opinió
* Nom:
* Email:
* Opinió:
* Codi:
  Canviar imatge

* Codi de prevenció d'enviaments automàtics.
(Escriu el codi de la imatge)
 

 

Más articles en aquesta secció:
21/05/2010 Parla Joan Subirats

 

2010

setembre

 

5, diumenge

Festa Major

 

 

Cartell de la Festa Major de 1977, la primera que vam organitzar els ciutadans / JPS
 
Ahir deia (al Dietari, vegeu la secció Prímula) que l’àgora grega és la imatge més suggestiva de la democràcia. Un espai físic, ben concret i delimitat, on es trobaven els ciutadans per dirimir les qüestions que afectaven la ciutat. El llibre explicava que perquè els grecs haguessin anat agafant consciència ciutadana, un dels elements de que es van valdre van ser les festes i els jocs olímpics.
 
Nosaltres, quan arriba la Festa Major, tenim l’oportunitat única i extraordinària de “veure” la ciutadania, abocada al carrer. Però si la celebració no té una ànima que identifiqui a la multitud, la festa es converteix en un macro-espectacle en lloc de ser la gran festa del poble. Anys enrere, quan la precarietat dels mitjans de comunicació aïllava els pobles i els pobles no s’havien “secularitzat”, la celebració del dia del patró o de la patrona de la parròquia era la culminació festiva d’un any de treball amb els seus diumenges. La festa major era la festa grossa de la “comunitat”, que ajuntava el vius i els morts, i el cel i la terra. Era la festa “total”.
 
Perquè festes com la nostra heretin l’antic esperit cohesiu, cal que la festa tingui ànima. Que la gent pugui mostrar amb orgull als familiars i amics de fora les coses maques que fa la seva ciutat, i que, fent-ho, disfrutin. Cal que la festa tingui caràcter i que els ciutadans se la facin seva. Sense el protagonisme ciutadà la nostra Festa Major cau en la rutina i més que la gran festa dels colomencs serà un macro-espectacle.
 
Fer de la Festa Major un tema de debat seria una manera de mirar-nos-la amb la consciència cívica amb què els grecs cuidaven les seves coses.