dilluns, 6 / setembre / 2010

Manifest per la regeneració democràtica


 

 

Dimecres 27 d’aquest mes de gener ha tingut lloc la presentació del Manifest per la regeneració democràtica, elaborat per un grup de ciutadans colomencs, preocupats per la desafecció política dels ciutadans. En el decurs de la redacció del text van produir-se els fets coneguts amb el nom d’operació Pretòria, que encara van motivar més als promotors del manifest a redactar-lo, per fer-lo conèixer a la població, a les autoritats polítiques locals i al Parlament de Catalunya.
 
Dimecres van presentar-lo en roda de premsa. Se’n van encarregar Manel Galgo, Antonio i Manel Valls. Acompanyen l’escrit dues-centes firmes, que no s’han donat a conèixer per respectar la seva intimitat. En acabades les intervencions dels tres intervinents, s’obrí el torn de preguntes i respostes. A l’acte va assistir una quarentena de persones, entre les quals, a més d’algun regidor socialista va sorprendre gratament la presència de l’alcaldessa, Núria Parlon.
 
Us oferim, a continuació, uns extractes del llarg manifest.
 
Manifest per la regeneració democràtica
 
[...]
 
És possible que la democràcia sigui el sistema polític menys dolent, però es obvi que aquesta que avui tenim te moltes mancances i que es podria millorar molt; probablement la majoria de ciutadans estaríem d’acord en que cal recuperar uns nivells mes alts de representativitat i fer de la participació un valor de primer ordre i per tant que caldria reconduir alguns d’aquests aspectes:
 
·         privilegis dels politics: sous, terminis de la cotització per la jubilació, cotxes, ....
·         proclamació de conviccions i valors que costa de veure en la practica diària
·         la corrupció acceptada implícitament: el finançament dels partits
·         una llei electoral molt deficient
·         l’excés de càrrecs de confiança a tots els nivell de l’administració
·         la concentració de poder en els partits: menys de 10 persones que realment decideixen
·         la casta de determinats funcionaris: en molts casos politics subordinats als mateixos
·         el problema de les majories absolutes
 
En el cas del nostre Ajuntament, des de fa temps hem pogut observar com el procés de degradació democràtica intern s’ha fet més visible amb les actituds prepotents del govern municipal personificades en Bartumeu Muñoz, la reducció a la mínima expressió del diàleg i el consens substituint-lo per òrgans “fantasma” com el Consell de Ciutat [...] Tot això davant d’una oposició que no es fa sentir i que sembla incapaç d’encapçalar una alternativa de govern
 
[...]
 
Creiem que per resoldre el dèficit democràtic i les mancances esmentades caldrà afrontar, entre altres, les següents mesures:
 
·         nova llei electoral que contempli: Llistes obertes, Limitació de mandats, Electe associat al territori que representi, El vot en blanc es considera a efectes de escó no cobert
·         major poder i independència als orgues fiscalitzadors: oficina antifrau, síndics, ....
·         major control de la requalificació dels terrenys, la plusvàlua pel municipis
·         establir mecanismes que facilitin la participació ciutadana.
 
En el cas de la nostra ciutat, cal reaccionar per modificar aquesta realitat i forçar aquest procés de regeneració democràtica que al nostre entendre hauria d’haver començat per la dimissió del Consistori i el nomenament d’una Comissió Gestora [...], caldrà incloure canvis en els mètodes, estructures i lideratges i que han de comportar inevitablement :
 
  • aturar totes les obres sota sospita, investigació i revisió per una comissió de seguiment amb participació ciutadana
  • revisió dels càrrecs de confiança i supressió d’aquells que no estiguin clarament justificats.
  • foment de la participació ciutadana
  • prou construcció de vivendes si no existeix una clara necessitat social
  • els càrrecs politics no es suficient que estiguin empadronats a Santa Coloma, cal que hi visquin
  • defensor del ciutadà realment independent i amb possibilitats d’actuació d’ofici.
  • declaració patrimonial dels politics: sous, dietes, etc...

 

 



Opinions de l'article
Escriu la teva opinió
* Nom:
* Email:
* Opinió:
* Codi:
  Canviar imatge

* Codi de prevenció d'enviaments automàtics.
(Escriu el codi de la imatge)
 

 

Más articles en aquesta secció:
05/09/2010 Fòrum-Grama, nou curs
07/07/2010 Llibertat, laïcisme, vel integral i d’altres / Pepi Sánchez
06/07/2010 Porque sigo en el Ayuntamiento
01/06/2010 Bartomeu Muñoz, persona non grata
30/05/2010 L'Ajntament ha de paarlar / Jaume P. Sayrach
27/05/2010 Detalles del caso Pretoria
19/05/2010 Regeneració de la democràcia
16/05/2010 Descrèdit del POder Judicial
16/05/2010 Parc de la Bastida
28/04/2010 El patrimonio de los concejales en la web municipal / PERICO GARCÍA
07/04/2010 ¿Un espacio en vías de fracaso social? Parque del Motocros
24/03/2010 Corrupció a Santa Coloma
03/03/2010 Responsabilidades económicas del caso Pretoria / Perico García
18/01/2010 UNA CIUTAT COMPACTA I DENSA AMB VIDA URBANA PERÒ SENSE ESPAIS LLIURES

 

2010

setembre

 

5, diumenge

Festa Major

 

 

Cartell de la Festa Major de 1977, la primera que vam organitzar els ciutadans / JPS
 
Ahir deia (al Dietari, vegeu la secció Prímula) que l’àgora grega és la imatge més suggestiva de la democràcia. Un espai físic, ben concret i delimitat, on es trobaven els ciutadans per dirimir les qüestions que afectaven la ciutat. El llibre explicava que perquè els grecs haguessin anat agafant consciència ciutadana, un dels elements de que es van valdre van ser les festes i els jocs olímpics.
 
Nosaltres, quan arriba la Festa Major, tenim l’oportunitat única i extraordinària de “veure” la ciutadania, abocada al carrer. Però si la celebració no té una ànima que identifiqui a la multitud, la festa es converteix en un macro-espectacle en lloc de ser la gran festa del poble. Anys enrere, quan la precarietat dels mitjans de comunicació aïllava els pobles i els pobles no s’havien “secularitzat”, la celebració del dia del patró o de la patrona de la parròquia era la culminació festiva d’un any de treball amb els seus diumenges. La festa major era la festa grossa de la “comunitat”, que ajuntava el vius i els morts, i el cel i la terra. Era la festa “total”.
 
Perquè festes com la nostra heretin l’antic esperit cohesiu, cal que la festa tingui ànima. Que la gent pugui mostrar amb orgull als familiars i amics de fora les coses maques que fa la seva ciutat, i que, fent-ho, disfrutin. Cal que la festa tingui caràcter i que els ciutadans se la facin seva. Sense el protagonisme ciutadà la nostra Festa Major cau en la rutina i més que la gran festa dels colomencs serà un macro-espectacle.
 
Fer de la Festa Major un tema de debat seria una manera de mirar-nos-la amb la consciència cívica amb què els grecs cuidaven les seves coses.