Josep Oliva i Casas, Arquitecte i urbanista
Santa Coloma passa dels cent vint mil habitants i és una típica ciutat de l'àrea metropolitana barcelonina que va experimentar un fort creixement dividit en dues fases immigratòries: una primera d'origen espanyol i, posteriorment, una segona de procedència estrangera. Aquesta última, encapçalada pels xinesos seguits dels marroquins, els equatorians i altres. Tot això dóna lloc a una composició sociològica que es reflecteix, per exemple, en un percentatge molt baix de ciutadans amb estudis universitaris o amb un índex de cotxes inferior a la mitjana de les urbs de l'àrea. És una ciutat compacta i densa i, en conseqüència, té prou vida urbana, però amb el gran inconvenient de manca d'espais lliures inserits en el teixit urbà. Està solcada per l'autopista a Mataró, que partiria la ciutat en dos trossos, però, sortosament, en el seu dia es va exigir el cobriment d'un tram d'uns 650 metres que ha donat lloc a un parc lineal de prop de 50.000 m2. És l'anomenat Parc Europa.
QUANT A L'ECONOMIA, DESTACA una considerable manca de llocs de treball (entre d'altres raons no hi ha indústria) i és una de les causes que fan que només unes 12.000-14.000 persones treballin a la pròpia ciutat i més del triple ho hagin de fer a fora. És un fenomen freqüent i propi d'una àrea metropolitana, però, en aquest cas, la desproporció és molt alta. A més a més, té conseqüències negatives per a les arques municipals atès el baix ingrés recaptatori per aquest concepte.
LA CARA POSITIVA ÉS, DONCS, la generació de vida urbana i l'existència de la Rambla, el gran eix vertebrador, d'uns 30 metres d'amplada (igual que la Cinquena Avinguda de Nova York), que travessa el teixit des del riu Besòs fins al límit amb el terme de Badalona, ja en el barri del Fondo. Per altra banda, la compacitat del teixit urbà que uneix físicament els diferents barris pot afavorir, si més no a la llarga, la integració entre els grups immigratoris de procedència diversa, és a dir, no crea guetos físics.
CONVINDRIA PORTAR A TERME una política urbanística potent que corregís els dèficits creant petits parcs urbans i algunes placetes dintre de la trama de la ciutat. En definitiva, esponjar mínimament la densa continuïtat urbana. No obstant, aquestes intervencions urbanes importants resulten utòpiques davant de l'esmentada debilitat pressupostària de l'Ajuntament.
TAMBÉ S'HAURIEN D'INTRODUIR alguns punts focals de volumetria singular enmig de la uniformitat i monotonia general, però que anessin acompanyats de caràcter urbà. Les intervencions de gran envergadura haurien de tenir sempre molt present la dimensió ciutat, perquè tenen la facultat de jugar el doble paper arquitectònic i urbanístic. L'oportunitat va sorgir amb una promoció anomenada Cúbics que suposa la construcció de 295 habitatges i que, recentment, ha sortit als mitjans de comunicació. Està situada al costat del Parc Europa. D'entrada, inclou la previsió d'una dotzena de sales de cinema en planta soterrani i un hotel, dos usos dels quals Santa Coloma estava increïblement mancada i, per tant, és una aportació positiva.
A PART DE SUBMINISTRAR els dos equipaments inèdits fins ara a la ciutat, Cúbics probablement també mostrarà una arquitectura meritòria però, en canvi, no crearà un espai veritablement urbà. Escampar tres blocs torre aïllats de 8, 15 i 25 plantes sobre el terreny fa que aparegui un gran espai amorf i residual que els envolta, el qual no té cap intenció urbana sinó la d'evidenciar les tres arquitectures. És a dir, s'exalça l'arquitectura però no s'ha pensat en clau urbanística. Això sí, romandrà la icona de la torre més alta.
LA VALORACIÓ GLOBAL de ser una ciutat viva reclama poder instrumentalitzar una política urbanística agosarada i ambiciosa que redueixi dèficits, implementi arquitectures que incorporin valors urbans i compti amb algun equipament cultural i altres d'abast metropolità o nacional (un museu, una facultat universitària, etc.). Això últim, la nova línia 9 ho facilita. Tot plegat, i més, Santa Coloma ho necessita per millorar la vida dels seus ciutadans, per augmentar la seva autoestima amb relació a la ciutat, i per no ser vista com un simple barri de classe treballadora de la ciutat central.
|
