dilluns, 6 / setembre / 2010

UNA CIUTAT COMPACTA I DENSA AMB VIDA URBANA PERÒ SENSE ESPAIS LLIURES


Els Cúbics (unes setmanes enrere, quan el gratacel del mig encara no havia crecut com avui) / JPS

 

Josep Oliva i Casas, Arquitecte i urbanista
 
Santa Coloma passa dels cent vint mil habitants i és una típica ciutat de l'àrea metropolitana barcelonina que va experimentar un fort creixement dividit en dues fases immigratòries: una primera d'origen espanyol i, posteriorment, una segona de procedència estrangera. Aquesta última, encapçalada pels xinesos seguits dels marroquins, els equatorians i altres. Tot això dóna lloc a una composició sociològica que es reflecteix, per exemple, en un percentatge molt baix de ciutadans amb estudis universitaris o amb un índex de cotxes inferior a la mitjana de les urbs de l'àrea. És una ciutat compacta i densa i, en conseqüència, té prou vida urbana, però amb el gran inconvenient de manca d'espais lliures inserits en el teixit urbà. Està solcada per l'autopista a Mataró, que partiria la ciutat en dos trossos, però, sortosament, en el seu dia es va exigir el cobriment d'un tram d'uns 650 metres que ha donat lloc a un parc lineal de prop de 50.000 m2. És l'anomenat Parc Europa.
QUANT A L'ECONOMIA, DESTACA una considerable manca de llocs de treball (entre d'altres raons no hi ha indústria) i és una de les causes que fan que només unes 12.000-14.000 persones treballin a la pròpia ciutat i més del triple ho hagin de fer a fora. És un fenomen freqüent i propi d'una àrea metropolitana, però, en aquest cas, la desproporció és molt alta. A més a més, té conseqüències negatives per a les arques municipals atès el baix ingrés recaptatori per aquest concepte.
LA CARA POSITIVA ÉS, DONCS, la generació de vida urbana i l'existència de la Rambla, el gran eix vertebrador, d'uns 30 metres d'amplada (igual que la Cinquena Avinguda de Nova York), que travessa el teixit des del riu Besòs fins al límit amb el terme de Badalona, ja en el barri del Fondo. Per altra banda, la compacitat del teixit urbà que uneix físicament els diferents barris pot afavorir, si més no a la llarga, la integració entre els grups immigratoris de procedència diversa, és a dir, no crea guetos físics.
CONVINDRIA PORTAR A TERME una política urbanística potent que corregís els dèficits creant petits parcs urbans i algunes placetes dintre de la trama de la ciutat. En definitiva, esponjar mínimament la densa continuïtat urbana. No obstant, aquestes intervencions urbanes importants resulten utòpiques davant de l'esmentada debilitat pressupostària de l'Ajuntament.
TAMBÉ S'HAURIEN D'INTRODUIR alguns punts focals de volumetria singular enmig de la uniformitat i monotonia general, però que anessin acompanyats de caràcter urbà. Les intervencions de gran envergadura haurien de tenir sempre molt present la dimensió ciutat, perquè tenen la facultat de jugar el doble paper arquitectònic i urbanístic. L'oportunitat va sorgir amb una promoció anomenada Cúbics que suposa la construcció de 295 habitatges i que, recentment, ha sortit als mitjans de comunicació. Està situada al costat del Parc Europa. D'entrada, inclou la previsió d'una dotzena de sales de cinema en planta soterrani i un hotel, dos usos dels quals Santa Coloma estava increïblement mancada i, per tant, és una aportació positiva.
A PART DE SUBMINISTRAR els dos equipaments inèdits fins ara a la ciutat, Cúbics probablement també mostrarà una arquitectura meritòria però, en canvi, no crearà un espai veritablement urbà. Escampar tres blocs torre aïllats de 8, 15 i 25 plantes sobre el terreny fa que aparegui un gran espai amorf i residual que els envolta, el qual no té cap intenció urbana sinó la d'evidenciar les tres arquitectures. És a dir, s'exalça l'arquitectura però no s'ha pensat en clau urbanística. Això sí, romandrà la icona de la torre més alta.
LA VALORACIÓ GLOBAL de ser una ciutat viva reclama poder instrumentalitzar una política urbanística agosarada i ambiciosa que redueixi dèficits, implementi arquitectures que incorporin valors urbans i compti amb algun equipament cultural i altres d'abast metropolità o nacional (un museu, una facultat universitària, etc.). Això últim, la nova línia 9 ho facilita. Tot plegat, i més, Santa Coloma ho necessita per millorar la vida dels seus ciutadans, per augmentar la seva autoestima amb relació a la ciutat, i per no ser vista com un simple barri de classe treballadora de la ciutat central.

 



Opinions de l'article
Escriu la teva opinió
* Nom:
* Email:
* Opinió:
* Codi:
  Canviar imatge

* Codi de prevenció d'enviaments automàtics.
(Escriu el codi de la imatge)
 

 

Más articles en aquesta secció:
05/09/2010 Fòrum-Grama, nou curs
07/07/2010 Llibertat, laïcisme, vel integral i d’altres / Pepi Sánchez
06/07/2010 Porque sigo en el Ayuntamiento
01/06/2010 Bartomeu Muñoz, persona non grata
30/05/2010 L'Ajntament ha de paarlar / Jaume P. Sayrach
27/05/2010 Detalles del caso Pretoria
19/05/2010 Regeneració de la democràcia
16/05/2010 Descrèdit del POder Judicial
16/05/2010 Parc de la Bastida
28/04/2010 El patrimonio de los concejales en la web municipal / PERICO GARCÍA
07/04/2010 ¿Un espacio en vías de fracaso social? Parque del Motocros
24/03/2010 Corrupció a Santa Coloma
03/03/2010 Responsabilidades económicas del caso Pretoria / Perico García
28/01/2010 Manifest per la regeneració democràtica

 

2010

setembre

 

5, diumenge

Festa Major

 

 

Cartell de la Festa Major de 1977, la primera que vam organitzar els ciutadans / JPS
 
Ahir deia (al Dietari, vegeu la secció Prímula) que l’àgora grega és la imatge més suggestiva de la democràcia. Un espai físic, ben concret i delimitat, on es trobaven els ciutadans per dirimir les qüestions que afectaven la ciutat. El llibre explicava que perquè els grecs haguessin anat agafant consciència ciutadana, un dels elements de que es van valdre van ser les festes i els jocs olímpics.
 
Nosaltres, quan arriba la Festa Major, tenim l’oportunitat única i extraordinària de “veure” la ciutadania, abocada al carrer. Però si la celebració no té una ànima que identifiqui a la multitud, la festa es converteix en un macro-espectacle en lloc de ser la gran festa del poble. Anys enrere, quan la precarietat dels mitjans de comunicació aïllava els pobles i els pobles no s’havien “secularitzat”, la celebració del dia del patró o de la patrona de la parròquia era la culminació festiva d’un any de treball amb els seus diumenges. La festa major era la festa grossa de la “comunitat”, que ajuntava el vius i els morts, i el cel i la terra. Era la festa “total”.
 
Perquè festes com la nostra heretin l’antic esperit cohesiu, cal que la festa tingui ànima. Que la gent pugui mostrar amb orgull als familiars i amics de fora les coses maques que fa la seva ciutat, i que, fent-ho, disfrutin. Cal que la festa tingui caràcter i que els ciutadans se la facin seva. Sense el protagonisme ciutadà la nostra Festa Major cau en la rutina i més que la gran festa dels colomencs serà un macro-espectacle.
 
Fer de la Festa Major un tema de debat seria una manera de mirar-nos-la amb la consciència cívica amb què els grecs cuidaven les seves coses.