|
|
|
Plaça de la Vila, jocs amb la neu / JPS |
Neu |
Jaume P. Sayrach |
Semblava que la primavera ja era aquí però la natura, especialment en aquest temps, és molt canviant i tan aviat fa sol com vénen les pluges. Una nevada, però, com la d’ara, sí que sembla fora de temps, si bé la dita popular ja ens advertia dels perillosos canvis d’aquest mes: “Març marçot / mata la vella vora el foc”. Diríem que la nevada que ens ha visitat és més pròpia de l’hivern, com apunta el Calendari de pagès a l’inici del mes de gener:
“Quan cau la neu a blocs
s’acumula en força llocs;
ocupa els arbres i els arbustos,
cobreix tots els camins
i els terrats i els jardins.
L’efecte és imponent
quan la blancor és omnipresent”.
Quan la sorpresa és més gran també la descoberta del misteri de la natura ens impressiona més. En les ciutats, acostumats a viure en un paisatge urbà, la naturalesa ens queda lluny. És quan cau un xàfec, o quan el vent bufa fort o quan, com ara, neva, que ens adonem que vivim embolcallats pel món natural.
Veure caure la neu estant al camp és un espectacle fantàstic. Avui, a Sant Jeroni, la neu queia intensament: però no amb la caiguda harmoniosa i elegant habitual sinó com enfurismada, llançada a fuetades per unes ratxes de vent tan fortes, que semblava que havien convertit les volves de neu en petits balins, o en puntes d’agulla, que se’t clavaven a la cara. Ha caigut més d’un arbre i arbres vetustos, com els pins del passeig del monestir, han perdut algun tronc gruixut deixant impresa la ferida que li ha causat la branc, a l’esqueixar-se.
A la ciutat l’espectacle és imponent. La neu té la virtut de capgirar el paisatge urbà. En muda els colors, pacifica els carrers, els cotxes no circulen, els vianants anem per la calçada, els nens i els seus pares fan ninots i els fotògrafs surten a captar unes imatges força rares i inèdites, d’una gran bellesa.
Sap greu per les conseqüències dolents i desagradables. Les caigudes. Les retencions... Aquí s’han suspès reunions acordades dies enrere. I per tot el país, gent que s’ha quedat a la meitat de la ruta que feien, amb molta gent que haurà de refugiar-se als pavellons poliesportius a passar la nit. En algun lloc, amb veritables problemes perquè s’han quedat sense corrent, sense menjar per tanta gent com els ha caigut a sobre, amb la neu.
Seria potser l’hora de recordar el cant de Joan Maragall als ametllers florits. Bandera d’esperança, desafiament del mal temps, anunci de la primavera que s’acosta. Encara que solen pagar-ho car, amb les glaçades que solen venir. Però l’anunci de les flors de l’ametller no falla mai. Com va dir Antonio Machado, acabarem repetint amb ell que “La primavera ha venido”, encara que “nadie sabe como ha sido”.
Però ja seria hora de convence’ns que sempre a la nit li segueix el dia i a la tempesta, la bonança. Passa en la natura, passa en la nostra vida i ¿per què no creure que passa en el món sencer?
VEGEU EL REPORTATGE GRÀFIC a la secció Fets viscut |
| Neu a Santa Coloma- (09/03/2010 - Fets viscuts) |
 |
Semblava que la primavera ja era aquí però la natura, especialment en aquest temps, és molt canviant i tan aviat fa sol com vénen les pluges. Una nevada, però, com la d’ara, sí que sembla fora de temps, si bé la dita popular ja ens advertia dels perillosos canvis d’aquest mes: “Març marçot / mata la vella vora el foc&
...llegir més. [634 paraules]
|
| Teatre colomenc, un escenari anòmal / Salva Redon- (05/03/2010 - Cultura) |
.jpg) |
La divisió produïda al si de l’Associació Denominació d’Origen Santa Coloma (DOSC) ha afectat les activitats organitzades a l’espai públic anomenat La Central Escènica, operatiu des del mes de setembre. El gener es va capgirar el normal desenvolupament de la més
...llegir més. [584 paraules]
|
| La India, un país que atrapa / Mayte Rodríguez Alcusa- (03/03/2010 - Solidaritat) |
 |
Cuando regresas de un viaje suelen hacerte la tópica y típica pregunta: ”¿Qué es lo que más te ha gustado de..?” Con la India no sabes qué responder porque es un país que sorprende, enamora, cautiva, atrapa… pero difícilmente “gusta”. Nuestra visita a este extenso, según muchos expertos “conti
...llegir més. [1531 paraules]
|
| Responsabilidades económicas del caso Pretoria / Perico García- (03/03/2010 - Ciutat i política) |
 |
Cuando ya se han rebasado los 100 días de gracia de nuestra accidentada alcaldesa, podemos iniciar unas primeras valoraciones de sus actuaciones, mis reflexiones son las siguientes:
El caso Pretoria a mí entender tiene dos componentes: uno urbanístico y otro económico. Las responsabilidades polít
...llegir més. [878 paraules]
|
| Març marçot...- (01/03/2010 - Principal) |
 |
Vista de Cruïlles, Baix Empordà, imatge que ens acosta a la primavera. Falten encara vint dies perquè faci l’entrada oficial però la natura ja la porta en les seves venes i no pot dissimular-ne la seva presència.
...llegir més. [58 paraules]
|
| Presentació del llibre - (28/02/2010 - Activitats / Agenda) |
 |
El dilluns, 22 de febrer, vaig presentar el meu llibre Vuitanta anys. Es tracta d’un llibre en bona part autobiogràfic, on recullo 125 glosses del Dietari que vaig escriure al llarg dels dos anys d`abans de la celebració dels meus 80 anys el passat 31 d’octubre. Potser per això, la sala de lectures de la Biblioteca Central es va omplir de persones majoritàriament amigues i fa
...llegir més. [482 paraules]
|
| El Sagarra obre les portes- (26/02/2010 - Principal) |
 |
El teatre Josep M. de Sagarra ha obert les portes després de dos anys d’inactivitat, a causa dels treballs de remodelació de la sala principal i de la construcció de la sala petita (que porta el nom de l’actor colomenc Miquel Saladrigas, Miquelet). Amb un ple total, es va dur a l’escena l’obra de David Mamet, American Buffalo, dirigid
...llegir més. [115 paraules]
|
| Presentació del llibre i Registre d'ADHERITS a FG- (21/02/2010 - Principal) |
 |
Demà, dilluns, tindrà lloc a la Biblioteca Central de Santa Coloma la presentació del meu llibre Vuitanta anys. Fragments del Dietari 2007-2009. El llibre, que conté evocacions i records no solament dels dies que abraça el Dietari sinó que s’estén a tota una vida, vol ser un exercici d’amistat amb tanta gent com tants anys
...llegir més. [443 paraules]
|
|
DIETARI |
| |
|
2010
març
10, dimecres
Què penseu de les corrides de toros?
Al Dietari trobareu una glossa que s'hi refereix. Si us ve de gust, podeu enviar-nos la vostra opinió.
.jpg)
La glossa del Dietari de Jaume P. Sayrach de dimarts es relaciona amb el film de Pere Portabella El silenci abans de Bach.
A Fets viscuts hi ha penjat un reportatge gràfic de la nevada de dilluns.
Sobre el teatre a Santa Coloma llegiu l'escrit de Salva Redon a Cultura. Perico García torna a referir-se al cas Pretòria (Ciutat i Política) i MayteRodríguez ens ofereix un bonic reportatge sobra l'ïndia (Solidaritat).
Recordem que a la secció Fets viscuts Eugeni Madueño escriu, gairebé cada dia, el "Diccionari desigual", i Jaume P. Sayrach a la secció Prímula penja diàriament el seu "Dietari".
Associació Fòrum-Grama
Preguem a les persones que van recollir la fitxa d’aherits a Fòrum-Grama i no la van entregar, que si l’han omplert la dipositin a la bústia de Fòrum-Grama, carrer Sant Doménec, núm 5, baixos.
Els ADHERITS constitueixen la massa social del Fòrum. No hauran de fer cap despesa i, a canvi del seu suport “moral” rebran el butlletí de l’associació, seran informats de les nostres activitats i tindran el goig de sentir-se propulsors de Fòrum-Grama. Quan comptem amb un nombre prou elevat d’adherits, us convocarem per exposar-vos els nostres objectius i demanar-vos que ens ajudeu a fer el programa d’activitats.
Quadern del forum, núm. 1
Ja s’ha editat el quadern número 1 del Fòrum, dedicat al cas Pretòria. Es ven per la quantitats de 5 euros. Podeu demanar-lo al local de Fòrum-Grama, la tarda que estigui obert. De moment el nostre horari encara no el podem reglaritzar. També el podeu demanar als components de Fòrum-Grama.
|
|
26, divendres
COMUNICACIONS
Adherits
Les persones que es van endur la fitxa per donar-se d’alta en qualitat d’ADHERIDA de Fòrum-Grama i no van entregar-la en acabada la sessió, poden dipositar-la en la bústia del local, o entregar-la a mà els dies que Jaume P. Sayrach serà al local, segons que s’ha anunciat en el paràgraf anterior
Llibres mal enquadernats
S’ha repartit algun llibre incorrectament enquadernat. La persona que en tingui algun, pot passar pel local, on se li canviarà.
........................
L O C A L: carrer Sant Domènec, núm. 5, baixos
|
|
23, dimarts
Una presentació emotiva
El llibre Vuitanta anys es va presentar ahir a la Biblioteca Central. A més de l’autor hi van intervenir els fundadors de Blanco Amistad Teatre. Les glosses que es publiquen tracten temes relacionats amb l'autor que van des de l'evocació de la infància fins al moment present, i abracen especialment els anys colomencs de la seva vida.
Cal dir que a partir de l'evocació d'un fet o d'una situació passa a la reflexió, molts cops convertida en preguntes, com una manera de convidar el lector a prendre també part en la glossa. |
|
6, dimecres
|
|
13, divendres
NOVA ETAPA
Començqa aquí una nova etapa. El Dietari passa a la secció Prímula. Si algú vol accedir-hi, haurà de clicar a la finestreta Prímula, que es troba a la finestreta de la columna de l’esquerra. |
|
27, dimarts
Complicitats
Familiars i amics en la presentació del darrer llibre, a la sala Casaldàliga, Llibreria Claret, Barcelona / JPS
He rebut algun escrit i algunes persones m’han aturat pel carrer per dir-me que els sap greu que plegui d’escriure el dietari. Sabia de dues persones que el llegeixen cada dia, a primera hora. Molts cops, fins i tot havent anat a dormir molt tard m’he aixecat de bon matí perquè aquests lectors trobessin el meu escrit. Em sap greu deixar-los penjats. La Isabel m’escriu que una mica és com quan l’Antoni Basses va deixar Catalunya Ràdio, té raó que molts hem trobat a faltat el seu “Bon dia!, són les vuit”.
A mi ningú no em fa fora del web, ni plego perquè estigui cansat. Hi ha dies que sí que em costa posar-m’hi, però podria continuar indefinidament. És l’esforç del tema: el to més de confessió que de crònica, que em fa pensar que ja n’hi ha prou. Vaig llançar-m’hi perquè vaig intuir que seria una ocasió per reflexionar sobre la meva vida, ara que entro de ple en la darreríssima etapa. La necessitat de , més si l'ascenció ha estat estranya, ja no et preguntes pel camí sinó que t’agrada saber per on has pujat, i si has fet gaires marrades. De dalt estant el que et plau és contemplar les vistes.
He viatjat cap endins. Al mateix temps he estat sortint cap enfora, a l’encontre dels amics, dels coneguts, dels saludats i potser d’algun desconegut. Fidel a la imatge de la llumeta que brilla en l’obscuritat, no em desagrada no saber qui hi ha a l’altre extrem del correu electrònic. Suposo que poques persones. Però, com em diria l’Odei, és el que hi ha.
Tinc projectes. N’escriuré alguna cosa demà, o demà passat. Mentrestant avanço que estic acabant la maquetació d’un llibre amb un recull de les glosses del Dietari. Em fa molta il·lusió perquè l’he concebut com una manera d’agrair-vos la vostra amistat., i de continuar al vostre costat. A l’ordinador tot esdevé molt fugisser. Un llibre, en canvi, sembla que duri més.
|
|
26, dilluns
Darrera setmana
Muntanyes de Camarasa, darrera barrera abans del Montsec / JPS
Enfilo la darrera setmana del mes d’octubre. També, com vaig avançar, la darrera del Dietari. Hauré estat 28 mesos escrivint cada dia sense fallar ni una sola vegada. Ha estat una tasca que m’ha exigit un esforç continuat que he fet amb molta satisfacció, tot i que hi ha hagut dies que m’ha costat. El benefici que n’he reportat és que el dietari m’ha obligat a tenir l’esperit despert, atent al passar dels dies, per captar el sentit amagat de molts esdeveniments –quan la glossa penjava del dia a dia– i m’ha proporcionat l’ocasió de dur a terme una mena de repàs de la meva ja llarga vida.
El que no sé és a qui he arribat. Escriure el diari no ha estat com em sembla que passa amb el Facebook. He tingut amics i amigues, fins i tot de molt jovenets i jovenetes, que m’han convidat a entrar en el seu “cercle d’amics” per aquesta via informàtica. Fins ara m’he resistit per la por a complicar-me la vida, havent de passar massa estones a l’ordinador. Però potser ho provi perquè això que he fet de “parlar”, habitualment sense resposta, resulta un punt frustrant.
A partir del 31 no sé què faré amb el nostre web. Si no aconsegueixo fer un equip hauré de plegar. De moment en lloc de la columna del Dietari tinc la intenció (ja veurem si es materialitza, i com) d’escriure una columna a la secció Prímula: més discreta, no tant a la vista com és la primera pàgina, ni cada dia, deixant-ho al ritme de la inspiració, i tractant temes més “espirituals”: com si fos el respirar de l’ànima d’un creient. Però ja us ho aniré anunciant.
Avanço el meu agraïment a les persones que des del silenci han mantingut amb mi la complicitat lectora. Els comentaris que ocasionalment m’han fet d’alguna glossa m’han permès sentir que “hi ha hagut algú” a l’altra punta del fil comunicatiu. Ha estat un estímul per escriure cada dia.
|
|
